L’Ebre, majestuós a voltes, salvatge o manyac depenent de l’estació, ha reflectit en les seues aigües el pas dels pobles que, com l’aigua, han anat fluint amb suavitat o ràbia al llarg de més de tres mil anys. El riu ha guardat silenci per molt que haja engolit batalles i enfrontaments, però les riberes parlen.
Les pedres ordenades que ha posat l’home en cada torre de guaita, en cada castell, en les arcades, els ponts, les esglésies i els poblats parlen dels antics ebrencs, de