Cases antigues que, abraçades, escalen un turó al mateix temps que projecten siluetes allargassades a les aigües verdes de l’Ebre. Cap al cel, peus al riu. Fonaments de pedra ferma que es banyen a l’aigua fugissera, finestres que la miren passar, porticons que atrapen i fan retronar la seua remor, tranquil·la sovint, ferotge quan l’Ebre s’empeny amb potència. El poble de Miravet s’emmiralla al riu que hi fa parada per besar-lo abans d’anar-se’n, amant infidel, buscant la m
48 hores a Miravet
El cap al cel i els peus al riu
