El sol es retira sense pressa mentre arrenca la cadència de sons que ha d’acompanyar l’arribada de la nit. Primer, se senten xiscles descompassats d’aus que, guiant-se per les formes del riu i les llacunes, travessen el cel amb pressa per arribar al seu sojorn. La progressió sonora s’aclareix a mesura que passen les hores: la nit es fa present i els sons més aguts es retiren. Llavors només queda la mar. No sabríeu dir a quants quilòmetres es troba. Però hi és. Pertot. All
Illa de Buda
Un bocí de terra entre onades al Delta de l'Ebre
