"Aguanta, sègola!", cridava el capità als peons, que, des de la llera del riu, estiraven la corda grossa (la sègola o sirga) amarrada al pal de l’embarcació. Els més vells encara recorden el ressò de la veu trencada dels llaguters entre els congostos del tram final de l’Ebre. Tampoc no han oblidat el brogit estremidor del corn que els navegants feien sonar els dies de boira per obrir-se pas entre la nuvolada.
Fa anys, però, que tota aquella brama centenària ha emmudit i ja queden
L'Ebre amb llagut
Crònica de la baixada del riu amb les embarcacions tradicionals
