Diu la llegenda que cap a l’any 700 un eremita, sant Gil, va ser el primer habitant de Núria. Després d’estarse quatre anys vivint en aquestes valls, es va veure obligat a fugir cap a la Provença aban donanttotes les seves pertinences, inclosa una marededéu, i la creu, la campana i l’olla que s’han convertit en símbols de Núria. Tres segles més tard, un àngel es va aparèixer a un habitant de Damasc, Amadeu, i