Els pigments de les fulles se’n van l’un darrere l’altre, marxa el verd i apareix el groc que hi havia a sota, i els tons rovellats i rojos tenyeixen el bosc. Això diuen, però la tardor a l’Alt Pirineu és molt més. No es pot descriure, s’ha de viure: les sensacions no es deixen atrapar per un pobre escrivent. Algú va dir que la tardor és la primavera d’hivern... tan cert com hi ha Déu! El bosc es revifa mentre s’adorm, ofereix bolets i fruites, i convida més que mai a passe
La tardor a l'Alt Pirineu
Els racons més encisadors d'aquest tros de Pirineu on copsar l'esclat de vida abans que arribi la neu
