Durant segles les peülles s’enfonsaven més quan es dirigien cap al nord. Era llavors quan les caravanes de traginers carregaven bots d’oli i vi. Seguint la Noguera Pallaresa amunt, pujaven al Pallars Sobirà allò que tenien al Pallars Jussà. Quedaven enrere les oliveres, les vinyes i els ametllers, que anualment canviaven de color mentre la terra que els acollia, roja, ocre i grisa, romania impertèrrita.
Durant dies recorrien els pobles enlairats de les muntanyes i avançaven
La simbiosi perfecta del Pallars
Un al Prepirineu i l’altre al Pirineu, un als conreus de secà i l’altre als boscos i pastures. Els dos Pallars, el Jussà i el Sobirà mantenen una relació comercial intensa
