9 maneres de descobrir el Parc Natural de l’Alt Pirineu

Passejar entre les ombres dels avets i els bedolls que formen aquest bosc rodejat d’imponents muntanyes que sobrepassen els 3.000 metres d’altitud és un plaer. Per arribar-hi des de Tavascan, podeu agafar una pista que recorre la ribera del riu Lladorre. A l’altura de la presa de Montalto, una tanca obliga a deixar el vehicle i seguir a peu per un camí que ressegueix el riu i mena al pla de Boavi. De la tanca al bosc trigareu uns vint minuts a arribar-hi.

Les bordes, petits edificis destinats a tancar-hi el bestiar i emmagatzemar-hi l’herba, són la principal mostra de l’arquitectura agrària del parc. Alguns nuclis, com els de Noarre, Nibrós i Civís, semblen petits pobles. Les bordes de Noarre estan situades en una petita plana enmig de les muntanyes a la qual no es pot accedir en cotxe. Hi podeu arribar des de l’aparcament que hi ha davant les bordes de Greus, a la carretera que va de Tavascan al refugi de la Pleta del Prat.

El parc conté més de 140 estanys d’origen glacial, com el de Certascan, el més extens i profund del vessant sud dels Pirineus, situat a 2.236 metres d’altitud. Hi ha diverses maneres d’arribar-hi. Una és fent una combinació de taxi 4x4 i ruta a peu de vint minuts. Surten taxis des dels pobles de Tavascan, Àreu o Ribera de Cardós. Una altra és fer una ruta a peu per pista forestal des de la presa de Montalto, i una darrera, la més aventurera, seria pel pla de Llurri, un camí de muntanya, més estret i costerut. En tots dos casos el recorregut és d’unes tres hores.

Al cor de la vall d’Isil, amagat entre muntanyes, hi ha el poble d’Àrreu, que va quedar abandonat el 1982, però que, tanmateix, ara torna a tenir algun habitant. La tranquil·litat en aquest indret és absoluta. Hi podeu arribar des de la carretera de la vall d’Isil, que enllaça la majoria de pobles de la zona. Deixeu el cotxe a la carretera o bé al poble de Borén, creueu el pont de pedra sobre el riu i enfileu el camí senyalitzat fins al poble. En poc més de vint minuts ja hi sereu. Un cop allà podeu passejar entre les cases o veure les restes del castell i de l’ermita de Sant Martí.

Aquesta vall estreta i aïllada comunica de manera natural la vall Ferrera amb Andorra. Amb una atmosfera especial, amaga racons espectaculars, com l’esperó rocós del roc de Llumeneres, i el mateix poble de Tor, on encara es poden observar maneres de viure típiques del Pirineu de fa un segle, que no es troben en gaires llocs més. Hi podeu arribar des d’Alins, passant també per Norís. O bé des d’Andorra, pel sector de Pal.

Al sector de l’Alt Urgell trobareu una extensa massa forestal de pins i avets on podreu descobrir tot el que ens ofereix el bosc: caminades, rutes en BTT, recol·lecció de bolets o esquí de fons a l’hivern en justifiquen la visita en qualsevol època de l’any.

Entre muntanyes aclaparadores, Sant Pere del Burgal destaca tant per la seva arquitectura com pel lloc on està situat, un dels enclavaments naturals més bonics del Pallars. Descobriu la història d’aquest antic monestir carolingi que va convertir-se en una abadia benedictina femenina i, després, en un priorat masculí. Per les ruïnes, a les quals arribareu travessant el riu i enfilant-vos per un camí senyalitzat que hi porta, apreciareu que era una construcció romànica amb tres naus i tres absis semicirculars, i un altre absis de dos pisos, excepcional dins el romànic català. A l’absis, s’hi han reproduït les pintures originals, que actualment estan al MNAC.

Al poble d’Isil hi ha el Centre d’Interpretació de la Casa de l’Os Bru dels Pirineus, un espai museístic que té com a objectiu conscienciar a tothom de la importància de la conservació d’aquesta espècie i de la seva integració amb les persones i l’entorn ramader de la zona. El trobareu a la Casa Sastrès, un edifici de pedra, pissarra i fusta.

Fer una ruta de dos o tres dies dormint en refugis o, simplement, fer una excursió i dormir en un d’aquests allotjaments, és una experiència que val la pena viure per gaudir dels paisatges de la zona i dels llocs especials on estan situats. Hi ha 16 refugis guardats i 8 de lliures. Alguns dels més emblemàtics són el del Gerdar, el de Certascan, la Pleta del Prat, Gall Fer, el del Fornet o el d’Alós.