Sabem que fa relativament poc temps que s’ha reintroduït i que habita els boscos del Parc Natural de l’Alt Pirineu. També, que és un animal que hiverna i que, per seguir-ne el rastre, podem buscar-ne petjades o pèl a l’escorça dels arbres. Però, sabíeu que històricament se l’ha anomenat més ‘óssa’ que ‘ós’, i que al Pirineu hi ha molts topònims que fan referència a aquest animal? Us animem a descobrir 5 curiositats de l’ós bru als Pirineus.
5 curiositats de l’ós bru dels Pirineus
És el mamífer més gros dels Pirineus, però la dificultat per observar-lo genera una aura de misteri
20
de gener
de
2021
Guardar a favorits
Fotografia d'un ós bru, el mamífer més gran dels Pirineus
1
És l'ossa i no l'ós
Encara que sovint es faci referència a l’ós en masculí, aquest animal mític al Pallars és esmentat sempre en genèric femení, ‘l’óssa’, i en algunes valls era conegut com ‘la senyora’ (vall Ferrera) o ‘la peluda’ (vall de Cardós).
Al febrer se celebra la festa de l'Ós a Prats de Molló
2
Topònims amb nom d’ós
El Pallars Sobirà, com la resta dels Pirineus, ha estat històricament freqüentat per l’ós, de la qual cosa hi ha constància a la toponímia; així, força accidents geogràfics porten el nom d’aquest animal. Al terme del Baix Pallars, hi trobem la roca del Racó de l’Ós; a Baiasca, la cova de l’Óssa; a la Torre de Cabdella, el pas de l’Ós, i a Llavorsí, el clot de l’Ós, entre d’altres. L’‘Ursus arctos’ sembla estar per tot arreu. També testimonien la presència de l’ós i la seva relació amb els pobles diverses llegendes, danses i festes populars, com els balls de l’ós que es feien pel carnaval a poblacions com Tor, Espot, Son o Farrera, avui desapareguts —les festes de l’ós sí que se celebren encara a Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir.
Os bru als Pirineus
3
L’últim ós caçat
L’últim ós caçat al Pallars Sobirà, documentat, fou abatut a la vall Ferrera pel caçador Martí Bringué, el 14 de novembre de 1948. La persecució humana amb paranys, verí o armes de foc, especialment cruenta a la primera meitat del segle, va portar l’espècie a l’extinció a Catalunya i bona part dels Pirineus entre els anys setanta i noranta, i ha estat mitjançant un projecte de reintroducció iniciat l’any 1996 que ha retornat l’ós al territori.
Mural de l'església de Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós
4
L’ós a les pintures romàniques
Les pintures romàniques de les esglésies de Sant Pau i Sant Pere d’Esterri de Cardós, de Santa Maria d’Àneu i de Santa Maria de Ginestarre són un cas únic del romànic català: en aquests murals, hi apareix dibuixat un ós bru en substitució del tradicional lleó que acostuma a representar sant Marc a la major part de la iconografia.
Panoràmica d'Isil
5
El camí de l’Óssa
Més que una curiositat, és una proposta. Una ruta circular amb sortida i arribada al nucli d’Isil que dóna a conèixer l’hàbitat de l’ós bru. A la Casa de l’Ós, faciliten un plànol per fer la ruta de manera autoguiada. Durant el recorregut, podeu jugar a localitzar petjades de l’ós i d’altres animals que hi conviuen a les muntanyes del Pallars; per exemple, la guineu, el teixó, el cérvol, l’isard o el porc senglar. I, també, podeu trobar arbres i arbustos que donen fruits dels quals s’alimenta el plantígrad, com el roser caní, el roure, el cirerer o l’esbarzer.