Escenaris garrotxins de la novel·la 'La Punyalada'

M he tret les xiruques, els mitjons xops d’aigua i m’he estirat, com una sargantana, davant del porxo de l’ermita de Sant Aniol d’Aguja. Tot i que jo acostumo a esquivar el sol, en aquesta ocasió em reconforta notar els seus rajos fent diana a les parts nues de la meva anatomia, que no són altres que la cara, l’escot, els braços des de mitja màniga, els turmells i els peus. És com si cada radiació m’infongués una dosi extra d’energia, m’anés regulant la temperatur