La neu, en les quantitats generoses dels bons hiverns, és com els llençols, potser ja més literaris que realistes, que cobreixen els mobles quan es tanca una casa per no se sap quant de temps. La vida, tota, resta amagada sota aquesta immensa manta cristal·lina, verge, impol·luta i traïdora. Les cotes enfarinades són variables segons l’anyada o la setmana, però les parts altes de la vall de Boí rares vegades s’escapen de la neu que, bucòlica i romàntica, deixa gruixos considerable
Amb raquetes de neu a la vall de Boí
Caminem entre avets pel parc d'Aigüestortes
25
de gener
de
2011
Guardar a favorits