Mirar cap al cel és un costum que es remunta als orígens de les espècies. L’ésser humà ha examinat el firmament entre la incertesa i l’admiració, despertant interrogants sobre les qüestions més transcendentals del perquè de tot plegat. Estels que brillen més que d’altres, cometes esquarterats per bòlids que desapareixen en el no-res, constel·lacions que giren capriciosament o nebuloses que suren en la matèria fosca són fenòmens astronòmics que ens han acompanyat durant mil�