6 tresors del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Paisatges alpins per gaudir del paradís català de la natura i la biodiversitat

Text:
Cecília Lorenzo
27 de maig de 2021
Guardar a favorits

És l’únic parc nacional de Catalunya, ocupa una superfície de més de cent quilòmetres quadrats d’alta muntanya a les comarques del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Vall d’Aran i les seves portes d’entrada són la vall de Boí i la vall d’Espot. Parlem del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un paradís de muntanyes, boscos i formacions glacials i llacs. És la viva imatge del Pirineu: cims espectaculars, boscos d’avets, cascades, valls i més de dos-cents estanys on s’emmirallen muntanyes de més de dos mil metres d’altitud. És la llar d’isards, llúdrigues, trencalossos, guineus i molts altres animals. Aquesta fauna, així com la seva vegetació, formen part d’un tresor que us animem a descobrir, amb respecte i estima, tot seguint els més de cinquanta itineraris de diferents durades i dificultats que es proposen des del parc. Tots passen o arriben fins a racons de conte. Aquí us presentem alguns dels més idíl·lics.

L’estany d’Amitges, a tocar del refugi i les agulles d’Amitges

L’estany d’Amitges, a tocar del refugi i les agulles d’Amitges  FOTO: Getty Images

1

Estanys d’Amitges

Porta d’una de les zones lacustres més impressionants de la Península, els estanys d’Amitges es poden recórrer des del refugi del mateix nom. El recorregut té el seu punt de partida a la caseta d’informació situada a la vora de l’estany de Sant Maurici, al vessant de la vall d’Espot. Pel GR-11 el camí puja fins a l’estany de Ratera, la font del Pujador, el refugi d’Amitges i els estanys, situats a l’ombra de les imponents agulles d’Amitges, dues masses granítiques que van quedar aïllades al mig de la glacera que fa milions d’anys va erosionar-les sense acabar de desfer-les. Per fer tota la ruta es necessita una hora i quaranta-cinc minuts, aproximadament.

L’estany Llong i el planell d’Aigüestortes són dos paratges emblemàtics del parc

L’estany Llong i el planell d’Aigüestortes són dos paratges emblemàtics del parc FOTO: Getty Images

2

Planell d’Aigüestortes

Des de la vall de Boí s’arriba a aquesta meravella natural de boscos, prats i aigua, totalment plana, on podreu realitzar un itinerari circular amb passarel·les de fusta. És una ruta fàcil i curta (un quilòmetre i mig), però molt atractiva, ideal per fer amb nens i nenes. Si voleu caminar una mica més, val la pena seguir l’itinerari fins a l’estany Llong, situat a 2000 metres d’altitud. El recorregut és de quatre quilòmetres i mig.

Al circ de Saboredo s’hi pot accedir des de la Vall d’Aran o des del refugi d’Amitges

Al circ de Saboredo s’hi pot accedir des de la Vall d’Aran o des del refugi d’Amitges  FOTO: Getty Images

3

Refugi i circ de Saboredo

Situat en un dels circs lacustres menys coneguts dels Pirineus, el refugi de Saboredo és ideal per desconnectar i passar-hi una nit (o les que siguin) dormint sota els estels. És el refugi més petit de la zona, situat a 2.310 metres d’altitud, just davant d’un dels llacs del circ de Saboredo, rodejat de muntanyes. S’hi arriba des de diferents llocs: o bé des de la vall de Ruda, a la Vall d’Aran (unes cinc hores de recorregut), o des dels refugis d’Amitges, travessant el coll de la Ratera (unes dues hores i mitja), o bé des del refugi dels estanys de Colomers, travessant el collat de Sendrosa (unes tres hores i mitja).

La vall Fosca: una de les millors zones per fer una travessa entre llacs

La vall Fosca: una de les millors zones per fer una travessa entre llacs  FOTO: Getty Images

4

Estanys de la vall Fosca

A la capçalera de la vall Fosca s’hi concentren més d’una desena de llacs que formen un paisatge aclaparador. A més s’hi pot accedir fàcilment, sobretot en temporada estiuenca, ja que des de l’embassament de Sallente, prop de la localitat de Cabdella, al Pallars Jussà, es pot agafar un telefèric que porta directament a l’estany Gento, punt d’inici de la ruta que passa per diferents llacs. Com a teló de fons: l’imponent i estètic pic de Tort, que domina el paisatge sis-cents metres per sobre dels llacs. A mesura que la ruta s’allunya del primer llac, en van apareixent d’altres, cada cop més solitaris i salvatges. Són l’estany Tort, l’estany de Mariolo, l’estany d’Eixerola i Cubieso i l’estany de Castieso i Morto. Per fer el recorregut fins a l’últim estany es necessiten tres hores.

L’estany Negre, al vessant de la vall de Boí - L'estany Negre, al vessant de la vall de Boí

L’estany Negre, al vessant de la vall de Boí - L'estany Negre, al vessant de la vall de Boí  FOTO: Getty Images

5

El planell de Riumaló i l’estany Negre

Una de les zones preferides de les marmotes del parc és el planell de Riumaló i l’estany Negre, al vessant ribagorçà del parc. Passejant per aquest paratge, especialment agradable i tranquil, és fàcil veure-hi algun exemplar prenent el sol sobre una de les roques planes a tocar del riu. Al planell de Riumaló, s’hi arriba des de l’aparcament de l’estany de Cavallers, al qual s’accedeix des de la localitat de Boí per la carretera de Caldes. Un camí senyalitzat porta directament al planell, més endavant als llastres de la Morta (un conjunt rocós per on passa el camí serpentejant entre roques) i, finalment, l’estany Negre, un bon punt des d’on es poden iniciar altres excursions, encara més solitàries i tranquil·les, fins a la vall de Colieto, les agulles de Travessaní o el cim del Montardo. Per arribar a l’estany des del punt de partida, es necessiten dues hores i un quart aproximadament.

L’estany de Besiberri - L'estany de Besiberri

L’estany de Besiberri - L'estany de Besiberri  FOTO: Wikimedia Commons

6

La vall de Besiberri

Des de l’aparcament de la Contesa, a 1,3 km abans de la boca sud del túnel de Vielha, a la zona perifèrica del parc, podeu arribar al refugi de Conangles i d’allà a l’estany de Besiberri. Es tracta d’una ruta de dues hores (només d’anada) que permet observar les magnífiques fagedes que hi ha en aquest sector i contemplar paratges com les cascades que baixen del desgel dels cims del Besiberri i l’estany de Besiberri, envoltat de prats, des d’on és fàcil trobar-se marmotes o albirar isards. Des d’aquest estany s’arriba fins al refugi de Besiberri, a 2.200 metres d’altitud, una bona base per fer ascensions i escalades de més dificultat.