Els camins de bast eren les artèries de la vida dels pobles de muntanya: formaven una xarxa radial que connectava els nuclis seguint criteris d’eficàcia i racionalitat. Són manifestacions d’una enginyeria popular que resolia els problemes amb gran traça: només cal veure com construïen un pont o superaven un espadat amb unes ziga-zagues admirables. O com feien les gravades: trams empedrats, sovint a les parts més pendents, per on matxos i