Escapada amb nens a l'Alt Urgell

La Seu i els minairons, Sant Joan de l’Erm per a tothom, el niu de dinosaures més gran d’Europa i el paradís dels formatges artesans. Aquest és el resum d’una escapada d’hivern a l’Alt Urgell per gaudir en família.

“Què són aquests follets que hi ha penjats als arbres?”, es pregunta en Roc just baixar del cotxe. Hem arribat a l’hotel Andria de la Seu d’Urgell l’últim cap de setmana de novembre i el passeig de Joan Brudieu ens rep engalanat de Nadal. Als arbres hi ha les figures del minairons, uns éssers màgics que en Roc acaba de descobrir. Vol saber-ho tot d’ells i la seva màgia ens acompanyarà tot el cap de setmana.

La Seu, l'origen dels minairons

Un cop instal·lats, sortim a fer una volta pel nucli antic abans de sopar. En Roc vol observar de prop el tió que ha vist des del cotxe. Trobem els tions Os i Codonyat (a la Seu els tions tenen nom!) i, quan arribem a la porta de la catedral, un noi pinta els ulls d’un altre tió. “L’estic posant guapo per quan arribin els minairons”, respon. “Qui són els minairons?”, pregunta en Roc. “Uns éssers molt petits que fan l’encesa dels llums de Nadal i ajuden el tió a preparar els regals”. Els ulls d’en Roc s’obren com taronges. Fa preguntes tot el sopar i ens n’anem a dormir pensant on viuen i què fan aquests petits éssers fantàstics.

Neu a Sant Joan de l'Erm

“Potser viuen al bosc!”, diu en Roc quan es lleva. Precisament aquest matí anirem a conèixer els boscos de Sant Joan de l’Erm, i sembla que tenim distracció assegurada. Abans, mentre anem a buscar el cotxe, passegem pel mercat de la Seu. Els dissabtes és dia de mercat i diferents paradistes de la zona porten els seus productes a la capital de l’Alt Urgell.

Mentre pugem a Sant Joan ens preguntem si podrem tocar neu. Els últims dies ha fet la primera gran nevada de la temporada al Pirineu. El camí fins a dalt és preciós: els colors de la tardor contrasten amb la neu que es veu a les muntanyes més altes que rodegen la vall de Castellbò. A dalt, fa fred i, efectivament, queda una mica de neu. És el primer cop que la Tanit pot tocar-la conscientment i sembla que no li agrada gaire això tan fred. En Roc vol fer un ninot de neu, però la neu és massa dura i no portem guants impermeables. Decidim fer el recorregut adaptat de 350 metres fins al mirador de la Basseta entre els boscos de coníferes que tant caracteritzen Sant Joan de l’Erm. Caminem per la passarel·la de fusta que hi ha instal·lada, tot i que portem la Tanit a coll, perquè així va més calentona. Estem envoltats de pins centenaris: pi roig, pi negre i avet són les espècies que més abunden en aquesta zona del Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya. És una ruta amb diferents cartells informatius que anem llegint als nens. Veiem un forat en un tronc i en Roc es pregunta si hi deuen viure els minairons. “Hi caben en aquest forat tan petit?”. 

Tot i que el vent és fred, el recorregut és curt i la passejada es fa agradable. En acabar, tornem cap al refugi a escalfar-nos una mica.

Castellbò, parada i fonda

A l’hora de dinar, parem a Castellbò, a Casa Lluís: una antiga fonda d’aquelles que respiren autenticitat que tant ens agraden. De fet, vam haver d’escollir què volíem dinar quan vam trucar per reservar. “Arròs o xai?”, eren les opcions de segon i, de primer, amanida i embotits de l’Alt Urgell. Fem un arròs de muntanya boníssim que els nens devoren. Per pair-lo, pugem fins a la col·legiata de Santa Maria de Castellbò. Quina porta més imponent! Es tracta d’un temple amb elements romànics (tres absis rodons), façana gòtica i campanar d’espadanya. Però el més espectacular és el treball de forja de la portalada. Té una escletxa per on en Roc segueix buscant els minairons.

'Busca busca' a la Catedral

Des d’aquest temple, tornem a la Seu a descobrir l’única catedral romànica de Catalunya, que data del segle XII. Ho fem a través del nou joc ‘Busca busca’. Ens donen un paper amb nou elements que hem de trobar entre els tres monuments visitables: el claustre, la catedral de Santa Maria d’Urgell i l’església de Sant Miquel. En Roc necessita ajuda, però li agrada això de cercar entre capitells, pintures i arcs. I ja us podeu imaginar què més hi busca, ell, al conjunt. Exacte, els minairons.

Formatges a l'Espai Ermengol

Quan arribem a l’Espai Ermengol, el museu de la ciutat, el tècnic de turisme, en Ramon, resol tots els dubtes d’en Roc sobre els minairons. “Són uns éssers fantàstics, molt treballadors. Són tan petits que dins d’un canut d’agulles n’hi caben milers. Surten dient ‘què farem, què direm?’ i esperen que se’ls encarregui una feina”, explica en Ramon. Automàticament, en Roc pregunta: “Quina feina?”. “Ara per Nadal ajuden a encendre els llums de Nadal i també el tió a preparar els regals”, detalla en Ramon. I li recomana el conte El tió de la Freita per saber-ne tots els detalls. 

Després d’aquesta explicació, pugem a la planta de dalt de tot a veure la Seu des de les altures i, després, anem a la segona planta, on hi ha l’espai dedicat al formatge. Una cabra, una ovella i una vaca ens donen la benvinguda a una planta que explica la importància dels formatges artesans per a l’Alt Urgell. És referència europea en producció agroalimentària de qualitat pel formatge Urgèlia (DOP ‘Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya’) i per la mantega del Cadí (DOP ‘Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya). Ens deixen tastar el formatge i la Tanit el gaudeix molt. Ens ha sortit formatgera! 

Per sopar, anem a La Paradeta del Mercat, un restaurant força nou que ofereix tapes elaborades amb productes de proximitat. Tastem les croquetes de pernil amb mantega del Cadí i el formatge Neu arrebossat, entre d’altres. Tot deliciós! 

Diumenge, comencem el dia a la llibreria Purgimon, un establiment amb noranta anys d’història que manté la façana original. En Roc recorda perfectament el conte que li va recomanar en Ramon i se’l vol endur a casa per saber la història dels minairons. Content amb el conte sota el braç, passegem fins al costat del riu Segre i arribem al Ràfting Parc, una instal·lació excepcional que dona l’oportunitat de practicar esports com el ràfting, el piragüisme o l’hidrotrineu a només 200 metres del centre històric de la Seu.

El Dinosfera i el niu de titanosaure

És hora de dir adeu a la Seu i dirigir-nos fins a Coll de Nargó. En Roc aprofita els 25 minuts de cotxe fins a la nova destinació per fullejar el conte fins que, des de la finestra, veu el cap de la titanosaure del Dinosfera, el museu que acull el niu d’ous de dinosaure més gran d’Europa. A dins descobrim com es van poder restaurar els ous i juguem a ser paleontòlegs. La Irina, del museu, ens explica que ara estan construint una tortuga marina amb una closca de tres metres de diàmetre, una de les darreres troballes en els jaciments d’Isona i Coll de Nargó. En Roc, però, troba a faltar una cosa al Dinosfera: veure com surten els dinosaures de l’ou. La Irina en pren nota i, després de la insistència d’en Roc, ens assegura que traslladarà la seva petició per mirar d’oferir un vídeo o una reproducció on es vegi bé el naixement d’un titanousaure.

Abans d’anar a dinar, passem pel Forn Reig, que encara cou el pa i les coques amb llenya. Gairebé no ha canviat l'aparença que tenia fa noranta anys, quan el van obrir els avis d'en Toni, l'actual forner. Ens explica com s’escalfa el forn i ens comenta orgullós que els companys del Cuina van situar la seva coca com una de les deu millors de Catalunya. Boníssima!

Mentre dinem a la Fonda del Llac, en Roc segueix pensant en els dinosaures i els minairons i vol demanar als petits éssers fantàstics que ens ajudin a trobar més ous, “però amb dinosaures de veritat a dins”, diu. Si una cosa ha après aquest cap de setmana és que els minairons necessiten estar enfeinats tot l’any: “Quan hagin acabat d’ajudar el tió, els podem demanar que busquin més ous, si no faran trapelleries”.