13 racons idíl·lics del Cadí-Moixeró que cal conservar

A la falda del Pedraforca, aquest bosc de faigs és un dels tresors amagats del parc. S’hi arriba per una pista en bon estat des de Saldes, que porta també a l’avetosa, el santuari i el refugi del mateix nom, on es pot dormir i dinar. A la fageda destaquen alguns arbres monumentals, com el Faig Gros de les Molleres de Gresolet, el Faig Setrill o els Faigs del Clot de l’Om. El santuari està enlairat respecte de la vall, davant de l’avetosa. L’indret és documentat des del segle XIII, tot i que de l’estructura romànica original de l’església no en queda gairebé res.

Per anar de Bagà a coll del Pendís res millor que passar pel camí dels Empedrats, un indret espectacular que transcorre per una vall estreta al costat del torrent de la font del Faig, ple de salts d’aigua i gorgs. S’agafa des de la pista que va de Bagà a Gisclareny, passa pel refugi de Sant Jordi i arriba fins al coll del Pendís. Per fer el recorregut des de Bagà fins al coll es triguen unes dues hores i mitja. 

Menys conegudes que les fonts del Llobregat, però igualment espectaculars i menys freqüentades, les fonts de l’Adou són una excusa excel·lent per fer una excursió tranquil·la des de Bagà. Es troben a només cinc quilòmetres de la població i s’hi arriba seguint un camí de terra en direcció a Gisclareny, sigui a peu o amb vehicle. Aquí neix el riu Bastareny, que forma un salt d’aigua. Des de les fonts es pot seguir un corriol que arriba fins al naixement del riu, envoltat d’una vegetació molt frondosa, digna d’un conte de fades. 

Aquesta caminada de gairebé dotze quilòmetres (anar i tornar) s’enfila fins al cim de les Penyes Altes de Moixeró passant per paratges solitaris en un entorn subalpí dominat pel bosc de pi negre i extensos prats. El punt de partida és el refugi de la Pleta dels Ordiassos, on s’arriba des d’Urús amb vehicle. Des del refugi, cal agafar el camí que porta al refugi del Corral d’en Vidal pel torrent de Canaletes i, d’allà, muntanya amunt fins a dues petites tarteres, un bosc de pins, el torrent del Saüc i un collet força vertiginós. Per la carena s’arriba al cim, format per dues puntes bessones a 2.275 metres d’altitud.

Si cerqueu un indret agradable on fer una petita excursió i gaudir d’un pícnic al costat d’un riu, l’heu trobat. Hi podeu arribar des de la carretera de Coll de Pal des de Bagà. Trobareu l’àrea de lleure pujant a mà esquerra, a uns tres quilòmetres de la vila. Contempleu els pollancres a la vora del riu i la font. A l’estiu podreu refrescar-vos al rierol, sempre mirant de no espantar la merla d’aigua que habita en aquest entorn.

És, amb el Pedraforca, un dels cims més famosos del Parc Natural. Té una altitud de 2.327 metres i és el més alt de la serra d’Ensija. Presenta un paisatge típic d’alta muntanya amb boscos a la part baixa de la muntanya i grans prats a la part alta.

Un lloc ideal per gaudir de la vista a la imponent silueta de la serra del Cadí, a 2.020 metres d’altitud, a la banda de la Cerdanya. Es troba a sota del pas dels Gosolans, el famós port que connecta el Berguedà amb la Cerdanya i és un punt clau des d’on es comencen diverses excursions, com l’ascensió al Comabona des de la Cerdanya o el mateix pas dels Gosolans fins al peu del Pedraforca. Hi trobareu un refugi amb el mateix nom: Prat d’Aguiló. 

Per veure un dels salts d’aigua més espectaculars del parc natural del Cadí-Moixeró heu d’anar fins a Bagà, i d’allà fins a l’aparcament dels Empedrats. En una excursió a peu en direcció a la capçalera del Bastareny arribareu al salt de Murcurols, on podreu veure les aigües del torrent de Murcurols, afluent del Bastareny, caient des de 25 metres d’alçada en un paratge ombrívol, envoltat de vegetació. 

Des del municipi de Bagà surt una pista forestal que permet fer un dels recorreguts més impressionants del Prepirineu català, sobretot per les vistes que hi ha de la paret nord de la muntanya del Pedraforca. Se surt de Bagà cap a la vall de Bastareny per prendre una desviació cap al coll de la Bena, passant per les ruïnes de Murcurols fins a arribar al coll de la Bauma. Aquí un obelisc recorda les paraules del poeta Eliseu Sala. Des d’aquest punt se segueix per la pista; es passa pel coll del Torn, pel coll de les Bassotes i pel Collell, fins a arribar a Gósol. 

Des de l’àrea de lleure de Font Terrers, situada a deu minuts en cotxe des del poble de Gósol conduint per una pista forestal, s’inicia la Ruta de la mallerenga petita. Es tracta d’un itinerari circular d’alta muntanya ideal per fer en família, ja que té una llargada de dos quilòmetres. Està situat dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró, a dins del municipi de Gósol, i passa per zones de prats de muntanya i boscos de pi roig, amb vistes al Pedraforca i a la serra del Cadí. Per tota la ruta trobareu plafons informatius sobre la mallerenga petita, un ocell muntanyenc molt present en aquesta zona. Està molt ben senyalitzada, així que és gairebé impossible que us perdeu!

Des d’aquest prat d’alta muntanya tindreu unes vistes espectaculars de la serra del Cadí. Hi podeu arribar caminant durant tres quilòmetres (un parell d’hores) des del poble d’Estana, a la comarca de l’Alt Urgell. És l’única manera d’arribar al prat i és tot pujada. Tot i això, la ruta és curta i no té cap dificultat tècnica. L’esforç paga la pena en veure la vista des del prat. 

Per arribar a aquest imponent pont natural que hi ha al vessant sud de la serra de la Moixa, a prop del torrent de l’afrau dels Cortalets, haureu de deixar-vos aconsellar per alguna persona coneixedora de la zona, ja que és de difícil accés. Es tracta d’un gran forat càrstic natural de vint metres d’alçària i una amplària de trenta metres. 

El dels Orris és un dels nombrosos miradors del Parc Natural. En aquest cas, podreu albirar una vista panoràmica espectacular de la cara sud del Prepirineu oriental: el massís de la Tosa, la serra del Moixeró, l’extrem est de la serra del Cadí, el Pedraforca i la serra d’Ensija. Si hi ha sort, també podreu veure grans rapinyaires volant, com ara voltors o el trencalòs. Durant el recorregut de la passera de fusta, accessible amb cadira de rodes, sobre els pins també és possible veure-hi els trencapinyes, que solen sovintejar l’indret.