De Rupit al salt de Sallent

A Rupit enamora l’estètica que formen les cases arrenglerades al llarg de la riera. De tot el conjunt —l’origen del qual es remunta a l’època medieval—, en sobresurten el campanar de l’església parroquial de Sant Miquel i el carrer principal, que travessa el poble i que conserva el rocam original que serveix de fonament a cases, restaurants i hostals.

Sí, Rupit ha esdevingut una destinació turística i per això és molt encertat l’ampli aparcament situat a l’entrada del poble on hi ha també l’Oficina de Turisme. Botigues de queviures competeixen en oferir productes locals, sobretot embotits, formatges i galetes, mentre que les antigues fondes s’han convertit en hostals on gaudir d’una bona gastronomia tradicional.

Encara recordo aquells temps en què a la plaça Major, en època d’hivern, es feia la matança del porc com a atractiu turístic. Aquest costum ja va ser prohibit arreu de Catalunya i ara la gent, com a gran distracció, travessa una vegada i una altra el pont penjat sobre la riera amb gran disbauxa per a la mainada, que gaudeix amb el lleu moviment del pont mentre la gent gran crida a l’ordre.

Aquesta riera de Rupit, tranquil·la al seu pas entre les cases, és la que, centenars de metres més avall, dibuixa un dels paisatges més interessants de la comarca d’Osona. El salt de Sallent, motiu principal d’aquesta ruta, es despenya un centenar de metres pel rocam, formant, en època de pluges, un bonic espectacle.

Es tracta d’una ruta fàcil que l’únic que exigeix és calçat adequat, ja que travessem indrets ombrívols que poden estar un xic enfangats. Però per als que vulguin caminar una mica més, aquest és un territori de senders ben senyalitzats, com el GR 2, que recorre la cinglera fins a Tavertet; la ruta que ens porta fins al mirador dels Bassis; la que envolta el pla de la Palomera, o la que ens permet arribar fins al santuari del Far, situat com un magnífic mirador de tota la vall del Ter i el paisatge que l’envolta.