"En aquella època calçàvem esclops. A dins hi posàvem palla, per protegir-nos del fred. Arrossegàvem els peus, i si ens impulsàvem, podíem lliscar uns metres." Això m’ho explicava, ja fa molts anys, el meu avi matern, en Josep Sans de cal Carabrut. Solia ser a l’hora de berenar o mentre l’acompanyava a fer un passeig fins a l’hort, al mas familiar de Sant Quirze Safaja. Aquelles històries em feien gràcia, però aleshores jo no m’adonava que, a més, eren úniques. Perquè era
Les poues de gel del Moianès
Paisatges de glaç
27
de gener
de
2020
Guardar a favorits