Si voleu anar en línia recta d’Empúries a l’Aragó, de Poblet a Llívia o del Vallès als Rasos de Peguera, haureu de travessar el Lluçanès; i això que diuen que és una comarca perduda, encara sense nom als mapes. Si hi aneu a peu, amb cavall, amb ruc o amb bicicleta i, sobretot, si seguiu un ramat d’ovelles, haureu de passar per aquestes terres mitjanes. No són prats del Pirineu, per tant no són terres altes, i tampoc són baixes, gairebé no hi ha vinya, ni olivera,