La una en punt. Les passes de l’Escolania trenquen el silenci de la basílica. Envolten l’altar major i comencen a cantar. El Virolai, la mirada antiga de la marededéu, la presència intuïda de la muntanya... tot provoca una emoció densa, que sorgeix a raig. Si ens observés Oliba, donaria per bona la feina feta durant anys, com a monjo, abat i bisbe, preparant espais on l’arquitectura, l’escriptura, la música, l’art, el pensament i la pregària enriquissin la gent.
Amb el mones
Camí Oliba: de Montserrat a Vic
El primer tram de la ruta passa entre vinyes i muntanyes serrades
