Vaig viure tres anys a Manresa. Una vegada va venir un lampista a casa. Parlant, va resultar que compartíem pel cap baix vuit cognoms immediats i tots lligats a la nissaga de ma mare. Com ella, l’home baixava dels tórrecs d’Alinyà i Perles, al terme de Fígols i Alinyà, i d’Oliana, tots a l’Alt Urgell, i de Montpol, a Lladurs, al Solsonès.
Allí vaig constatar la mena de pasta humana de què era feta Manresa: material rural d’allau (noies i fadristerns arross
Barroc pagès al Bages i al Solsonès
Dues comarques que conserven els millors exemples d'art dels segles XVII i XVIII

25
d'agost
de
2024
Guardar a favorits