Ens endinsem en un bosc de savines, margallons, pins blancs i pinyoners, ajaguts per la brisa marina, traient el cap de tant en tant sobre el mar, des de dalt de penya-segats d’altura modesta, de mirada abastable. Els lliris blancs esclataran amb el bon temps, tot i que importa poc el moment de l’any que es triï per fer la visita. Tots justifiquen l’esforç d’una caminada plàcida des de la platja Llarga, en direcció a la punta de la Móra, on hi ha la històrica torre de guaita,
El reducte salvatge de la Costa Daurada
El bosc de la Marquesa prem el nom de la noble que no es va vendre aquestes terres per fer-hi urbanitzacions
