Al nas, la flaire de pi blanc que es barreja circumstancialment amb la de romaní. A davant dels ulls, suspès en l’aire, el blau elèctric del Mediterrani, teló de fons d’un escenari a estones boscós, entre penya-segats i marges de pedra. Vertigen. Sota els peus, el terra sorrenc, entre l’ocre i el gris de la pols, i les roques daurades pel sol i remullades pel mar. Com a banda sonora, l’espetec de les onades. Un senyal, discret, guia la direcció del camí de ronda. Bufa el vent, com
Senders de mar a la Costa Daurada
Recorrem a peu la cara més amagada i salvatge d'aquest litoral
25
de juny
de
2017
Guardar a favorits