Escapada en família a Prades

“Anem a l’univers?”. Aquesta és la pregunta que va fer en Roc quan li vam explicar que faríem una escapada en família a Prades i, entre d’altres coses, aniríem a descobrir el Parc Astronòmic de Prades. Enamorat de la Lluna i dels planetes, amb només tres anys, en Roc sap que Júpiter és el planeta més gran o que a Mart hi ha robots que n’analitzen la superfície, i una de les seves obsessions és “anar amb coet a l’univers”. Però abans d’arribar aquí, el cap de setmana encara ens tenia moltes sorpreses preparades.

La Vila Vermella ens rep just abans que es faci fosc amb els carrers poc il·luminats. Som dins del territori europeu més gran de cel nocturn protegit. Després de fer-hi una passejada de reconeixement, ens instal·lem en una casa de fusta al Xalet de Prades que fa entrar en Roc al món dels contes, concretament al dels tres porquets, i no en surt fins a l’hora de dormir. 
 
“Truquem el timbre a veure si surt el porquet mitjà?”. Després d’inspeccionar la caseta i no trobar ni rastre del porquet, ens acostem a la petita granja d’aquest establiment a veure si tenim més sort. La Tanit, amb només un any, xala com mai amb els ases rebolcant-se pel terra. En Roc segueix buscant el seu porquet, que, al final, s’imagina que és dins d’una de les altres cases de fusta i que no vol sortir perquè comença a fer-se fosc. Així que, després de comprovar que, tot i que buféssim amb totes les nostres forces, la casa de fusta no s’enfonsaria, ens hi recollim per sopar i anar a dormir d’hora.

Pastors per un dia a Capafonts

L’endemà, en Sergi ens espera a Capafonts per conèixer la seva família peluda. Fa 20 anys, va deixar la seva vida d’electricista a Reus per complir un somni: fer de pastor a les muntanyes de Prades: “Per mi no és una feina, és una manera de viure”, ens explica. Mentre la Tanit dorm a la motxilla portabebès, la resta farem de pastors: donar indicacions a la Junsa, la gossa pastor; saber que les cabres devoren les mores, tot i punxar-se, o descobrir que en Sergi guanya diners venent caques de cabres són les coses que més han sorprès en Roc, fins que la pluja ens ha obligat a refugiar-nos a la formatgeria. Cada any, les cabres d’en Sergi produeixen 18.000 litres de llet que ell converteix en formatges. La Tanit s’ha despertat just en el moment de tastar el formatge: li encanta! 
 
Abans d’acomiadar-nos, en Sergi ens porta a l’antic forn de pa de Capafonts. Data del segle XIII, és una raresa a Catalunya i va estar en funcionament fins al 1986. A en Roc, que li criden l’atenció tots els mecanismes, es fixa en la pastadora i en el generador elèctric. Posa una atenció especial a l’explicació sobre el funcionament del generador i el refrigerador manual que li fa en Sergi. És l’hora de dinar i fem una parada al Grèvol, que gestiona l’Eva, la dona d’en Sergi. Tornem a tastar el formatge de les cabres del ramat d’en Sergi dins d’una amanida i provem la llonganissa (que, a Osona, n’hi diem botifarra) i una crema catalana boníssima.

El poble abandonat de la Mussara

Després de dinar, aprofitant que els nens fan la migdiada, fem camí fins a la Mussara, un poble abandonat amb unes vistes increïbles del sud del Camp de Tarragona que arriben fins al mar: “Mama, es veu un vaixell! Podem anar a Grècia?”, diu en Roc recordant el viatge de fa dos estius. Passegem pel costat de les cases sense sostre imaginant qui hi vivia, però la pluja ha deixat pas a un vent gelat i decidim tornar a Prades, on viurem el moment més esperat del cap de setmana. 

De Prades a l’univers

Avui, l’Aleix i la Georgina ens reben per fer l’espectacle Kosmos, un viatge apassionant a l’univers entre planetes, galàxies i forats negres. La visita comença al planetari amb una recreació del viatge de Neil Armstrong a la Lluna. “Papa, surt fum, ja ens enlairem?”, diu en Roc, emocionat. Sort que ell ho ha viscut com l’autèntic viatge a l’univers que tant desitja perquè, quan sortim de la cúpula, torna a ploure i han de suspendre l’observació exterior. Per sort, en Roc s’ho pren bé: “És clar, si no, els telescopis es farien malbé”, i l’Aleix i la Georgina ens envien entrades per poder-hi tornar un altre dia.
 
A més del viatge a la Lluna i l’observació exterior, l’espectacle Kosmos té una segona part a la sala Iphatia: un monolèg interessantíssim sobre diferents treballs científics de l’univers, acompanyat d’imatges espectaculars. És una activitat dirigida especialment per a un públic jove i adult. Si voleu portar-hi petits com en Roc, intenteu coincidir amb l’espectacle Selene. Destinat a nens a partir dels quatre anys, és un viatge a la Lluna que els fascina. Si com a nosaltres no us quadren les dates, la part del planetari segur que també els deixa meravellats, ja que l’Aleix i la Georgina transmeten la seva passió per l’astronomia com ningú. 
 
Com que s’ha fet una mica tard, decidim sopar al poble. Ho fem al restaurant La Font, un establiment de cuina casolana amb un tracte exquisit. Si fa fred, demaneu que us posin a la sala de l’estufa de pèl·lets i sopareu com un torronet. 

Senderisme a Prades

Ens llevem diumenge amb un dia gris, però decidim fer l’excursió fins a la famosa Roca Foradada. Abans, agafem l'esmorzar a L'Obrador, un forn de llenya artesanal on fan un pa i unes pastes exquisides. Un cop en marxa, en Roc camina els dos quilòmetres que hi ha d’anada i tornada i la Tanit fa el camí a la motxilla portabebès i aprofita estones per dormir. “Mama, com és que hi ha un forat?”. Li expliquem que és per l’erosió del vent i l’aigua durant milers d’anys i es passa tot el camí de tornada buscant petits forats que puguin convertir-se en noves roques foradades. Com que també agafa tots els pals, fulles i pinyes que ens regala el paisatge de tardor, invertim més de dues hores a fer aquesta excursió. 
 
Un cop a Prades, agafem el cotxe per començar la tornada a casa. No podem marxar sense passar per l’ermita de l’Abellera, un dels indrets més emblemàtics de la zona, i contemplar les millors vistes de les muntanyes de Prades: un paradís senderista encara per descobrir i que, si tot va bé, aviat es convertirà en parc natural. És un raconet preciós, al qual també es pot arribar a peu des de Prades (hi ha una ruta marcada d’encara no dos quilòmetres d’anada). Podeu demanar la clau a l’Oficina de Turisme i veure més bé com està construïda aprofitant la balma de la pedra vermella. 

Montblanc i la llegenda de Sant Jordi

Ens acomiadem de Prades i parem a dinar a Montblanc. Visitem la muralla i el portal de Sant Jordi, on diu la llegenda que el cavaller va matar el drac. “Papa, és aquesta la llança amb què sant Jordi va matar el drac?”. “No, era una llança amb plomes per fer-li pessigolles. El drac es va pixar de riure i, del pipí, en va néixer un roser”, reinventa la llegenda en Carles per fer-la menys violenta. 
 
Dinem al Comerç del Mallol, a la plaça Major. Un bar restaurant de tota la vida d’aquests on no t’esperes trobar un menjar de tanta qualitat com el que vam tastar: una crema de carbassa tan bona que la Tanit va escurar el plat, una amanida de patata deliciosa i un rap amb salsa del qual en Roc va repetir. Un deu! 
 
I així s’acaba el cap de setmana en què vam fer un viatge a l’univers, vam dormir a casa del porquet mitjà, vam menjar formatge de la Naranjito i vam descobrir que sant Jordi va fer pessigolles al drac.