El viatger que recorre el passeig elevat que corona l’antiga muralla de Girona no pot evitar convertir-se en tafaner privilegiat d’alguns endreçats patis burgesos i imaginar-se una exquisida vida benestant en un casalot senyorial del Barri Vell. A peu pla, engolit per les fondes clivelles dels carrerons que s’enfilen a la catedral, aquests espais de placidesa domèstica a l’altra banda dels insondables murs de pedra li semblen impossibles, gairebé un somni.
El gironí no és am
L'esplandor de Girona de portes endins
La història del poder i la riquesa a la ciutat
