El camí antic del suro de les Gavarres

Descobrim com ha evolucionat la recol·lecció i la confecció de taps al llarg del temps

Text:
Judit Pujadó Puigdomènech
L’ús de la llança, a l’esquerra, es reserva per separar el suro de l’escorça de l’arbre, mentre que la destral, a la dreta, s’utilitza per fer-li el tall i començar a pelar-lo
L’ús de la llança, a l’esquerra, es reserva per separar el suro de l’escorça de l’arbre, mentre que la destral, a la dreta, s’utilitza per fer-li el tall i començar a pelar-lo FOTO: Oriol Leza
25 de març de 2025
Guardar a favorits
“De suro n’hi ha poc al món”, explica en Pitu Estragués. Fa unes quantes generacions que la seva família es dedica a la pela del suro. El fill d’en Pitu és la quarta, “que jo sàpiga”. De suro n’hi ha a Catalunya, però tampoc no n’hi ha a tot arreu. “A les Gavarres, a l’Albera, a la part baixa del Montseny i a les Guilleries. També n’hi ha a la resta de la península Ibèrica; a Extremadura i a Portugal, molt. Del Marroc fins a Tunísia, una mica. A Sardenya, Còrseg