Diuen que la tardor és l’estació que més escau a Girona, ciutat melancòlica de carrers ombrius i humits que Josep Carner havia pintat en una tonalitat entre grisa i negra. Això era abans que l’aquarel·la de les cases que s’emmirallen a l’Onyar guanyés color i el clos del seu passat jueu i medieval s’espolsés l’aire tètric. En va resultar una Girona que, com Narcís, es descobria la bellesa abocant-se als ponts que la travessen i s’enorgullia d’haver trobat l’equilibri
48 hores a Girona
Un cap de setmana a la capital del Gironès
