L’enorme importància de les illes Formigues no es troba damunt la seva reduïdíssima superfície rocosa i cantelluda, sinó dintre de l’ull dels habitants de Palamós, Mont-ras i Palafrugell, els quals no podrien imaginar l’horitzó marí quotidià sense aquesta senya central de referència visual i afectiva. Per a ells la ratlla euclidiana del confí de la mar no ha estat mai un desert, sinó l’amfiteatre de la silueta familiar que designen en singular com l’illa.
En la variació