Escapada amb nens entre el Montgrí i les Medes

"Mama, aquestes són les illes Medes?", diu en Roc quan es lleva i fa córrer les cortines de l'habitació de l'hotel. Ahir vam arribar que era ben fosc i els nens ja dormien, així que la sorpresa ha estat majúscula. Ens hem llevat quan el sol sortia per darrere de les Medes. Som a la planta 5 de l'Hotel Panorama de l'Estartit i, realment, el panorama no podia ser millor. 

Cap a l'anell del bisbe del Montgrí

Amb la panxa plena ens dirigim a l'ermita de Santa Caterina de Torroella per començar l'excursió que ens portarà fins al castell del Montgrí. Abans, quedem impressionats amb l'interior de l'ermita, decorada amb frescos i un retaule barroc del segle XVIII de l'escultor Joan Torras on es mostra la vida de santa Caterina d'Alexandria. El millor? Que el mossèn ens ha donat permís per pujar al campanar i tocar la campana. La Tanit s'hi quedaria tot el matí. 

L'excursió fins al castell és entretinguda, i més quan expliquem a en Roc que estem pujant al dit del bisbe estirat que sembla el massís del Montgrí. Concretament, a l'anell del bisbe, que és el castell. "Mama, ara li estem fent pessigolles a la panxa amb les nostres trepitjades", diu en Roc quan comencem la ziga-zaga des del coll de la Creu, que és el tram final abans d'arribar al castell. Mentrestant, la Tanit, que ha preferit anar a la motxilla portabebès, s'entreté buscant gossos excursionistes. Un cop a dalt, les vistes són impressionants. Veiem des del Canigó i els Pirineus fins al golf de Roses i les illes Medes. El castell es va començar a construir entre el 1294 i el 1301, a iniciativa del rei Jaume II, però no es va acabar mai. Així que entrem en un castell inacabat, però que tots tenim en l'imaginari dels castells de conte: de format quadrat, amb altes muralles i quatre torres cilíndriques, una a cada angle. Una d'aquestes torres, habilitada amb una escala de cargol per accedir a un dels miradors més espectaculars de l'Empordà. 

Després d'imaginar com defensaven el castell, baixem cap a Torroella amb gana i gaudim del fantàstic menú casolà de la Fonda Mitjà, gestionada per la quarta generació de la família. A la tarda, explorem la vila reial, on descobrim vestigis històrics com la torre de les bruixes, la porta de Santa Caterina o l'església gòtica de Sant Genís.

Un viatge per la Mediterrània

Per aprofundir més sobre el privilegiat lloc on ens trobem, entrem al Museu de la Mediterrània. Els nens queden impressionats a la sala de les bèsties i els gegants, on, a més d'admirar les figures del folklore de Torroella, algunes amb 400 anys d'història, poden emprovar-se els capgrossos més petits. "Jo em vull emprovar el gat, perquè vull ser com en Zug", diu la Tanit, que és una enamorada de la seva mascota. En canvi, en Roc, obsessionat amb els monstres, prefereix convertir-se en un dimoni o en un esquelet. 

Quan aconseguim fer-los sortir d'aquest món màgic, podem endinsar-nos en les particularitats del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i descobrir que estem en un territori excepcional. A través d'una exposició molt interactiva aprenem que les illes Medes tenen una biodiversitat marina única, que el Baix Ter és un territori excepcionalment fèrtil i que el Montgrí combina un patrimoni natural i cultural únic. També fem un viatge per la música de la Mediterrània tocant diferents instruments i escoltant músiques tradicionals dels diferents països. 

La fauna de l'Estartit

L'endemà, ens espera un dels plats forts de l'escapada: la sortida amb el Nautilus, el famós catamarà de l'Estartit amb visió submarina que permet admirar la reserva natural de les Illes Medes. El viatge és una mica més mogut del què esperavàvem –ja ho té la primavera–, però veure el litoral des del mar és un regal. La costa escarpada ens porta fins a la roca foradada abans de fer la parada a les Medes. 

Un cop a terra de nou, l'Estar i en Tit, una estrella i un gaviot, ens acompanyaran a descobrir el front marítim i alguns dels animals que l'habiten. A través d'un joc de pistes aconseguirem un codi per obrir el cofre del tresor. Fem un recorregut des de la Pletera i els aiguamolls del Baix Ter fins al Port i descobrim que les estrelles de mar són herbívores, que les Medes estan compostes per set illots i que els corbs marins necessiten eixugar-se les plomes perquè no tenen tant greix com altres ocells marítims per fer-les impermeables. Recollim el nostre premi i marxem de l'Estartit amb dos nous amics. "Mama, sí que existeix en Tit: aquella gavina també té un tros de bec vermell i porta una anella on segur que diu Tit", diu en Roc, emocionat. Per conèixer l'Estar de debò, haurem d'esperar que el bon temps ens deixi capbussar en les aigües de les platges de l'Estartit.