A l poble al qual pertanyo sempre he sentit: “L’Hospitalet de l’Infant, mar i muntanya”, i crec que ho porto a l’ADN. Tota la meva vida s’ha vist regida per aquesta dicotomia que no he sabut resoldre, i no sé si vull. Durant la meva infantesa vaig navegar cada dia de l’estiu com un ritual familiar sagrat, però més tard vaig descobrir el tacte de la roca calcària de la serra de Llaberia i se’m van obrir les portes de tot el que va venir després.
Han passat els anys, però