Els capvespres a Empúries, quan el cel es tenyeix de taronges i de rosats, són sublims. Les pedres, emmarcades entre les suaus ondulacions de la plana i la costa empordaneses, guanyen en romanticisme. Les ruïnes vora el mar ens agermanen amb les illes de la Mediterrània i fins al litoral de Turquia: des d’Empúries, un fil invisible ens uneix amb Agrigent, amb Cartago, amb Súnion, amb Milet. Són paisatges arqueològics similars; igual com els vaixells fan escales de port en port, un jaci