Quan els motors dels llaguts eren els braços dels pescadors, les cales del cap de Creus eren plenes de barraques de pedra seca que servien de refugi. Si entrava una gropada, atracaven en una d’aquelles platges i preparaven un bon ranxo. El més fàcil era fer un sofregit i bullir unes patates amb el que s’havia agafat. Com que el peix bo es guardava per vendre, cuinaven sargs, cànteres, rufins o serrans. Amb el temps, el turisme i el savoir faire, aquest plat es va enriquir i la bona pesca
L'essència del cap de Creus, al paladar
La revolució gastronòmica d'un territori amb oliveres i vinyes envoltades de mar
