Aquest cap de setmana tenim una missió: trobar un tresor pirata al nord de la Costa Brava. Mentre ho fem descobrirem Colera i la seva costa salvatge, coneixerem unes abelles empordaneses a Garriguella i ens endinsarem en la història de Roses.
“Aba, aba”, diu la Tanit quan baixem al port de Colera, el nostre poble base per aquest Territori menut. Abans d’instal·lar-nos-hi, hem volgut venir a veure el mar i quin gust! Ara feia mesos que no l’oloràvem. Quan som a casa no som conscients que el trobem a faltar, però quan ens hi retrobem ens adonem quant l’enyorem quan passem setmanes sense veure’l. I sembla que la Tanit, amb només 17 mesos i tot i que només l’ha vist un estiu, també ha trobat a faltar veure tanta “aba” junta.
Un hostal museu
A Totsompops, l’hostal-restaurant on passarem el cap de setmana, ens esperen la Carme i en Joan amb els braços oberts. “Què se us ha perdut per Colera?”, pregunta en Joan a en Roc. Ho té claríssim: “Venim a buscar un tresor pirata”. Li hem dit que vindríem al l’Alt Empordà a veure abelles, platges, castells i pirates i ell només s’ha quedat amb l’última part. Des que per carnaval es va disfressar de pirata que tot gira entorn els vaixells, les espases, els ulls tapats i els tresors perduts.
La Carme i en Joan fa 15 anys que van canviar Olot per Colera. “Vam pensar: mitja vida a muntanya i l’altra mitja a mar”, ens explica en Joan. Aquí hi han muntat un hostal modest de només quatre habitacions amb un restaurant que podria tenir una estrella Michelin. El local és d’allò més acollidor i revela una veritable passió per La Trinca: les parets són plenes d’antigues caràtules de discos i fotos del trio català més famós. I sí: Totsompops és el seu particular homenatge al primer disc de la banda i potser també a la filosofia de vida de la parella, ja que com el pastor i la sirena de la cançó volen combinar mar i muntanya.
Apicultors per un dia a Garriguella
Dissabte, després d’un esmorzar de reis amb embotits de Vidrà (alguna cosa s’havien d’emportar de les seves contrades d’origen), ens dirigim cap a Garriguella. En Marc ens espera amb els vestits per anar a conèixer les abelles que cuida. “Semblo un astronauta”, diu en Roc un cop vestit d’apicultor. Al camp, descobrim un món únic: com diu en Marc els ruscos són autèntics matriarcats on només les millors abelles aconsegueixen ser reines. “I perquè no hi ha reis?”, es pregunta en Roc. “Potser els ha matat un pirata”, contesta ell mateix.
Per sort, la Tanit s’ha passat l’estona del camp dormint al cotxe, encara és massa petita per fer l’activitat i no hi ha vestits de la seva mida. Però quan arriba el moment de tastar la mel, ho dona tot. És el primer cop que la prova, però no para de dir “me, me”. És boníssima!
Camí de ronda
Agafem forces a la Cooperativa, on fan un pa amb tomàquet amb embotits i carns de l’Albera per llepar-se’n els dits. I a la tarda, tornem a mar. Des de la platja de les Portes de Colera fem un trosset de camí de ronda fins a cala Rovellada. Entre cerques de banderes pirata, pedretes i mullades de peus -i mànigues de samarreta-, tardem més d’una hora i mitja en arribar-hi, però que bé que es posa una tarda a baixes revolucions sense haver de pensar en res més.
Al vespre tornem al caliu de Totsompops i no podem estar-nos de tastar un dels arrossos d’en Joan, a la cassola. Espectacular! Les cloïsses i els calamars a la planxa amb pebre i una picada d’all i julivert també ens emocionen fort.
La Ciutadella de Roses
Diumenge, després d’un matí tranquil i d’haver fer una passejada per Colera, tenim una cita a la Ciutadella de Roses. Sabíeu que dins d’aquell espai s’hi concentren més de 2.000 anys d’història? La Sara ens guia per un viatge des dels grecs fins a l’actualitat. Ens parla de les monedes gregues i les àmfores romanes que s’han trobat a la zona i de les moltes guerres que han hagut de suportar les parets dels edificis que queden, però el seu relat no acaba d’atrapar en Roc fins que diu la paraula màgica: pirates. És llavors quan comença a buscar entre pedres qualsevol rastre d’un pirata i el seu tresor.
Pirates al castell de la Trinitat
Haurà d’esperar a després de dinar a Can Cervera –un altre arròs boníssim amb canana de Roses–, quan ens retrobem amb la Sara al castell de la Trinitat, una espectacular fortificació militar del segle XVI amb unes vistes a la badia de Roses impressionants i una museïtzació de luxe. Ens espera una carta del pirata Barba-rossa, qui fa molts anys va rondar per aquestes terres i va deixar un tresor amagat al castell. Ens equipem amb mocador, penjoll i tapa ulls i agafem en Parrot, un lloro que ens ajudarà a trobar el tresor.
A través d’un joc de pistes que ens permet descobrir totes les estances del castell, des del reducte fins a la cuina. L’última de les pistes per trobar el tresor del pirata Barba-rossa al castell de la Trinitat ens diu que hem de buscar les plomes que han caigut al Parrot per trobar el cofre. Trobem una ploma negre i una groga: “De qui és la ploma negra si en Parrot només té plomes vermelles i grogues?”, es pregunta en Roc. Es queda capficat pensant que ens ha faltat trobar alguna ploma i li fa prometre a la Sara que la buscarà i les enganxarà al lloro “amb silicona calenta”.
Però hem arribat a l’habitació del governador on, per fi, trobem un cofre ple d’objectes de pirata. “Uau! Té brilli-brilli!!”, s’emociona en Roc. La carta ens diu que podem agafar alguns dels objectes. En Roc torna a casa amb dos tatuatges de pirata i la Tanit tria un anell, tot i que si hagués pogut, s’hagués endut en Parrot.
Guia pràctica
Aquest article es va publicar en el número 307 del Descobrir (Maig 2024)