"Eren molts els dies que, de tan embriagat de llum, s’oblidava de menjar”. Resseguint els camins de ronda, el gran pintor Francesc Gimeno passejava per les cales de Begur, Fornells, sa Tuna i les Medes buscant la llum que ell associava a l’eternitat, a l’infinit. Aquell mar i aquells penya-segats que temps enrere despertaven fins i tot rebuig havien esdevingut íntims. “Aquell caotisme li agradava. El sentia. L’estimava. Probablement el considerava l’únic refugi plausible davant l