Escapada al Baix Montseny amb nens

Quins animals hi ha a una petita granja als peus del Montseny? Com és viure enmig d’una Reserva de la Biosfera? I com han anat a parar uns nans en un bosc de la zona? Ho descobrim en un cap de setmana al Baix Montseny.

Al bell mig del Montseny

“El veiem des de casa i ara hi anirem a dins?”, pregunta en Roc quan li expliquem que farem una escapada al Montseny. Des de Centelles en veiem la vessant occidental i aquest cap de setmana el creuarem per instal·lar-nos al bell mig del massís. Concretament passarem dos dies al Porxo de Can Baixeres, al municipi del Montseny. 

A la casa de turisme rural, ens espera l’Anna. Recentment reformat i amb unes vistes envejables, està ubicat en un terreny espectacular. A fora, en Roc s’enamora de la cabanya de fusta on comença a buscar els nans que li hem dit que coneixerem el diumenge i la Tanit transita amunt i avall amb un tractor de joguina. 

Quan es fa fosc, entrem a casa a fer un bon foc, és inici de primavera, però encara refresca. A l’hora de sopar, l’Anna ens porta una cistella plena de productes del Montseny. Truita de patates feta amb els ous de les seves gallines, una amanida deliciosa del seu hort i embotits amb pa amb tomàquet del forn i la carnisseria del poble. Què més es pot demanar?

Una granja lletera

Dissabte, és el dia de la Tanit. Els animals són la seva passió i avui visitem Can Turró, una petita granja de Santa Maria de Palautordera que es dedica principalment a la venda de llet. “Mmmmmm”, diu la Tanit només arribar-hi, quan veu les vaques. Ens rep la Margarita i ens explica, al llarg de dues hores, el funcionament d’aquesta granja lletera. Podem donar el biberó als vedells i pinso a les ovelles. La Tanit no té cap mania en què li llepin la mà. En Roc gaudeix recollint el ous que han post les gallines i al·lucina quan la Margarita li explica que són descendents dels velociraptors: “És veritat! Tenen les potes amb escates de dinosaure!”, crida. Abans de marxar, pot “fer un niu amb el jersei” a un conillet de quatre setmanes de vida: “És més suau que el meu peluix”. 

Després d’omplir la panxa a Can Bonamic, fem baixar el dinar descobrint l’entorn del Circ Cric, a Sant Esteve de Palautordera. El visitem un parell de setmanes abans que obri la temporada d’espectacles, però aquest recorregut de natura autoguiada ens meravella. Acabem sopant unes tapes al Tu Rai i quan tornem cap al Montseny la nit ens fa un regal: una guineu es deixa veure a la vora de la carretera. 

Til·lers, gamarussos i esquelles

Diumenge ens trobem a la plaça de la vila amb la Carme d’Ademc per descobrir el poble del Montseny i els seus entorns. De seguida ens atrapa amb el seu coneixement. Ens explica que les fulles del til·ler tenen forma de vela perquè puguin volar i deixar llavors arreu. Però el que més agrada a en Roc són els forats que hi ha als plataners més vells, que ens explica que fan servir els gamarussos per fer-hi el niu. Es veu que a la primavera, quan neixen els polls, es poden veure al bell mig de la plaça. “Jo els vull veure!” s’emociona en Roc.

La Carme ens obre les portes d’un museu únic a Catalunya: una col·lecció d’un miler d’esquelles. Era d’en Jaume Traveria Vila, un pastor del poble que les col·leccionava i les arreglava. Sobretot en canviava els batalls i els collars quan es desgastaven. Tot seguit, anem fins a l’estela megalítica de la Calma, una pedra rogenca de grans dimensions que es va trobar a la base d’una barraca de pastor al pla de la Calma i que ara està exposada en un mirador del poble, com a símbol dels que segurament van ser els primers pobladors de la zona fa 5.000 anys. 

Natura que pinta

La calèndula per fer un sol groc, el trèvol pudent per dibuixar un arbre, la sorra fina del pla de la Calma per fer un camí marró, la malva per adornar-ho amb unes floretes liles, i el carbonet per fer uns núvols de tempesta per atreure la pluja. La Carme ha ensenyat a en Roc que la natura pinta i, de pas, ha fet que posés nom a una bona col·lecció de plantes i elements naturals. Tota una classe magistral de flora del Montseny! 

La visita acaba a l’església amb el campanar inclinat i ens torna a la plaça de la vila, on hi ha la Fonda Montseny, un restaurant que als anys 50 va portar el pastor de les esquelles i que des de 1966 regenta la família Rojas-Solé. Hi trobareu cuina casolana amb producte de proximitat: no us perdeu el xai, la botifarra de castanyes ni els postres casolans.  

Un banc per a gegants i un bosc de nans

Tornem a casa per l’altra vessant del massís perquè ens han recomanat anar a Vilalba Sasserra. El motiu? Un banc gegant amb unes vistes envejables al Montseny i el bosc màgic dels nans. Primer, ens acostem al banc, que és un dels dos que hi ha a Catalunya del projecte europeu Big Bench Project, que ubica bancs a llocs singulars o amb bones visites. “On és el gegant que hi viu?”, pregunta en Roc quan el veu. 

De gegants no en trobem, però sí que anem a saludar la desena de nans i la Blancaneus que hi ha a un bosc no gaire lluny del banc. Resulta que tot va començar quan un veí del poble va deixar al bosc un dels nans de pedra que tenia al jardí i uns nens van pintar-lo. A partir d’aquí va anar creixent la col·lecció. “Perquè n’hi un que dorm i un que està enfadat?”, pregunta en Roc. Em sembla que quan arribem a casa tenim feina: haurem d’explicar-li el conte de la Blancaneus i els set nans.