A Can Papiol, les portes es tancaven soles. No era cosa de fantasmes. Un desnivell en la seva confecció, invisible a primer cop d’ull, facilitava que es tornessin a tancar quan algú hi passava. Cap porta no havia de romandre oberta, calia impedir que l’escalfor fugís de les habitacions. Els febrers eren freds, massa freds; les llars de foc i els brasers no bastaven per treure’s la gelor del cos en una casa tan gran. Els cortinatges de vellut i les catifes dels salons no evitaven que
La vida a Can Papiol
Escenes quotidianes a la casa noble més romàntica de VIlanova
