11 coses que no sabies de Sitges

Petites joies, curiositats i racons amagats de la ‘Blanca Subur’

Autor:
Cecília Lorenzo
10 de novembre de 2021

Sabíeu que hi ha un tros de barana de la platja de la Concha de Sant Sebastià (al País Basc) a la platja de Sant Sebastià de Sitges? I que el primer ‘xiringuito’ d’Espanya es va muntar al passeig marítim d’aquesta vila? Coneixeu la malvasia? Voleu esbrinar on es fa una ‘jam-session’ de jazz cada diumenge al migdia o descobrir la història de les flors sempre fresques al despatx de Santiago Rusiñol del Cau Ferrat? Hem fet un recull de curiositats per conèixer la cara més desconeguda d’aquesta vila del Garraf. Segueix les nostres pistes i, a més de visitar l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, rondar pel passeig de la Ribera o quedar encisat pel pintoresc ‘Racó de la Calma’, podràs passejar per la cinquena avinguda més estreta del món, visitar la palmera que ja no està torta o passar una estona a la Sitgetana, una original fàbrica de cervesa artesana.

L’interior del Cau Ferrat i el ram de tot l’any sota el retrat de Santiago Rusiñol
 

L’interior del Cau Ferrat i el ram de tot l’any sota el retrat de Santiago Rusiñol   FOTO: Museu de Sitges

1

El ram de tot l’any

Santiago Rusiñol va comprar un parell de cases de pescadors a Sitges i s’hi va instal·lar uns quants anys. Era el Cau Ferrat , el lloc des d’on Rusiñol va revolucionar la vida del poble. Més enllà de visitar el museu i descobrir-ne totes les joies artístiques, us agradarà saber que a l’interior del Cau Ferrat —concretament, al despatx de Santiago Rusiñol— sempre hi ha un ram de flors fresques. Això és possible gràcies a la incansable Associació del Ram de Tot l’Any, una entitat amb més de 420 sòcies, constituïda el 1932, que tres cops per setmana dipositen, rotatòriament, un ram de flors al fill adoptiu de Sitges.

Interior del centre d'Interpretació de la Malvasia

Interior del centre d'Interpretació de la Malvasia FOTO: Celler de l'hospital

2

La beguda oficial

Descobriu la història de la malvasia i tasteu aquest vi dolç amb referències històriques que es remunten al segle XIV. Visiteu el Centre d’Interpretació de la Malvasia, a l’antic Hospital de Sant Joan Baptista o feu la ruta Olor de Most un recorregut pels carrers de Sitges amb degustació inclosa.

Blau intens al pati del carrer Àngel Vidal

Blau intens al pati del carrer Àngel Vidal FOTO: Sitges Any Time

3

El Pati Blau

Des del Cap de la Vila, centre neuràlgic de Sitges, on hi ha una de les cases modernistes més emblemàtiques del poble (que tothom coneix com la ‘casa del Rellotge’), podeu fer uns metres del carrer Àngel Vidal per admirar el Pati Blau, un dels indrets sitgetans que Rusiñol va plasmar en un dels seus quadres. És un dels racons més pintorescos del centre.

El ‘xiringuito’ més famós i pioner, al passeig de la Ribera
 

El ‘xiringuito’ més famós i pioner, al passeig de la Ribera  

4

El primer ‘xiringuito’

El 1913, obre El Chiringuito al passeig marítim de Sitges, el primer d’Espanya a utilitzar aquesta denominació per referir-se a un quiosc de platja. Va ser batejat amb aquest nom per un periodista redactor de ‘La Vanguardia’ dels anys quaranta. El nom prové d’un cafè típic de Cuba anomenat ‘Chiringuo’.

La Cinquena Avinguda de Sitges (o el Corraló de la Rectoria)

La Cinquena Avinguda de Sitges (o el Corraló de la Rectoria) FOTO: Getty Images

5

La Cinquena Avinguda

El carrer més estret de Sitges, que uneix l’Ajuntament amb la zona del Baluard i el Palau Maricel, rep el nom de Corraló de la Rectoria, però tothom el coneix amb el nom irònic de ‘Cinquena Avinguda’ (i hi ha una placa al mateix carrer que en fa bandera). Aquest fet està relacionat amb el fet que Charles Deering, un nord-americà que —atret per l’ambient de bohèmia que es respirava al poble i veient el que havia fet Rusiñol amb les cases de pescadors que va comprar— va decidir instal·lar-se a Sitges durant un temps. Per fer-ho, va adquirir ni més ni menys que l’antic hospital i també unes cases de pescadors. Amb tot això va construir-se un palau, que al mateix temps era residència i museu. Ara la part del museu es pot visitar (és el Museu Maricel) i a la part del palau es pot entrar en visites programades o quan es fa algun esdeveniment especial.

La seu de la Sitgetana

La seu de la Sitgetana FOTO: La Sitgetana

6

Cervesa feta a Sitges

L’any 2014 obre la Sitgetana, una fàbrica de cervesa artesanal, que ofereix la seva cervesa autòctona i un espai polivalent on es pot menjar, tastar cerveses, fer una visita guiada a les instal·lacions o assistir a concerts, entre altres activitats, a pocs minuts en cotxe del centre de Sitges.

Sitges a vista d'ocell

Sitges a vista d'ocell FOTO: Getty Images

7

La ciutat jardí

Sabíeu que l’any 1919 a Sitges es va construir la primera ciutat jardí de Catalunya? En el seu projecte original, a banda de les cases senyorials i l’elegant passeig marítim, incloïa un hotel de luxe, l’Hotel Terramar Palace —inaugurat el 1933—, els jardins modernistes, un camp de golf —inaugurat el 1927—, el primer autòdrom d’Espanya —inaugurat el 1923— i un casino sobre el mar, que no va arribar a construir-se.

Cases modernistes al passeig marítim de Sitges

Cases modernistes al passeig marítim de Sitges FOTO: Getty Images

8

Cases que venen d’Amèrica

Passegeu pels carrers Francesc Gumà, Sant Isidre i Illa de Cuba per veure algunes de les cases més significatives de l’època dels ‘americanos’. Són els edificis que van construir alguns dels pocs afortunats que, després de viatjar a Amèrica per fer els seus negocis, van tornar carregats de diners i van transformar la imatge de la vila amb palaus, cases senyorials i museus. Si us atureu a contemplar-los, tot passejant, podreu anar comparant la barreja d’estils —neoclassicisme, modernisme, noucentisme— en cadascuna de les grans cases. A més, al carrer Francesc Gumà trobem el Casino Prado Suburense, que, junt amb el teatre El Retiro, són les dues entitats centenàries de la vila, centres culturals i recreatius de la vida dels sitgetans dels segles XIX-XX i que encara ho continuen sent.

Busqueu el tros de barana de la platja de la Concha a la platja de Sant Sebastià

Busqueu el tros de barana de la platja de la Concha a la platja de Sant Sebastià FOTO: Getty Images

9

Una barana singular

Les platges de Sitges són un dels atractius de la vila. La de la Fragata, la de la Ribera, la de Terramar, la cala Balmins o la de Sant Sebastià. En aquesta última, hi trobareu un element curiós: un petit tros de la simbòlica barana de la platja de la Concha de la ciutat de Sant Sebastià. Amb aquest fet, els consistoris dels dos municipis han volgut agermanar les dues platges, la de la Concha i la de Sant Sebastià de Sitges, com a símbol de la relació entre totes dues ciutats i el seu amor al mar i a les pel·lícules, ja que a totes dues poblacions s’organitzen importants festivals de cinema.

El tronc de la nova palmera al costat de l’Ajuntament

El tronc de la nova palmera al costat de l’Ajuntament FOTO: Getty Images

10

La palmera torta

A causa d’una forta ràfega de vent el dia 11 de gener de 2016, la gran palmera centenària situada al costat de l’Ajuntament de Sitges va trencar-se i va caure. Era tanta l’estima que els sitgetans tenien a aquesta palmera, que van plantar-ne una altra. Un col·lectiu anomenat ‘La Palmera Torta’, que es dedica al foment de la música en viu, va organitzar un primer concert davant la nova (i recta) palmera obsequiant els assistents amb trossos de l’antiga palmera com a record.

Concert de jazz a l’Utopia Beach House

Concert de jazz a l’Utopia Beach House FOTO: Cecília Lorenzo

11

Diumenges de jazz

Cada diumenge al migdia, als jardins de l’Hotel Utopia (www.utopiasitges.com), situat a la zona del Vinyet de Sitges, s’organitzen ‘jam-sessions’ de jazz. En l’ambient informal i bohemi d’aquest espai, es reuneixen setmana rere setmana uns quants músics de jazz i públic disposat a deixar-se acaronar durant una estona pel miracle de la música improvisada. Al compàs d’unes notes que no entenen de modes temporals, és fàcil imaginar-se Santiago Rusiñol retratant els músics, cadascun amb el seu instrument, com va fer a finals del segle XIX amb els integrants de la sitgetana Banda del Pencil, dibuixos que es poden veure al vestíbul del Museu del Cau Ferrat. Al capdavall, potser no hi ha tanta diferència entre el que passa a Sitges avui i el que hi passava fa un segle.