"La donna è mòbile, qual piuma al vento...”, cantussejava l’obrer camí de la fàbrica. “Che bel piacere per a un barbiere di qualità!”, exclamava el patró en el seu despatx. Verdi, Rossini, Bellini, Donizetti... Avançat el segle XIX, tothom es veia capaç d’entonar els fragments més sonats de l’opera buffa. I és que a les portes del modernisme, la vida musical de Barcelona estava marcada per l’òpera italiana. Els barcelonins la van reverenciar i li van construir
La revolució musical modernista
Enric Morera va ser el compositor modernista per excel·lència, amb un gust més obert i europeu
