Quan els malalts entraven a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i travessaven el vestíbul ampli i luxós del Pavelló de l’Administració, amb columnes imponents de marbre rosa i uns sostres ricament ornamentats, devien pensar que eren en un lloc amb prou mitjans per guarir-los de l’afecció que els havia dut fins allà. No els faltava raó: en aquest centre sanitari de Barcelona inaugurat el 1930 tot estava pensat perquè els pacients es curessin no només per les atencions d