Des de l’ansa de Portvendres, és difícil imaginar-se l’activitat frenètica que animava l’antiga factoria, fa més de 2.000 anys. Després del passatge ventós del cap de Creus, fenicis i grecs desembarcaven les àmfores de vi i d’oli mediterrani entre els peus de l’Albera, que intercanviaven amb el blat i el ferro pirinenc. Portus Veneris, com l’anomenaven els romans; port nascut de la llegenda de Pirene. Darrere les crestes: Caucoliberris, actual Cotlliure, la seua eterna