10 experiències inoblidables a la Catalunya del Nord

El dissabte és sinònim de mercat en moltes poblacions catalanes. També ho és a Ceret, que s’omple de parades de petits productors agrícoles, artesans i elaboradors de formatge en les quals podem omplir el cistell amb productes autòctons. L’esclat de colors als carrers de la capital del Vallespir combina amb les obres de Picasso, Miró, Matisse, Chagall o Braque que s’exposen a l’interior del Museu d’Art Modern. Hi haureu d’anar d’hora, ja que els paradistes comencen a desmuntar a la una del migdia.

La cèlebre línia ferroviària del Tren Groc és l’orgull i el símbol de la Catalunya del Nord. I amb raó! Conegut com el Canari del Pirineu pel seu color groc llampant, enllaça 22 estacions entre les poblacions de Vilafranca de Conflent i la Tor de Querol, en un recorregut de 63 quilòmetres.

La seva velocitat pausada us permetrà gaudir de paisatges excepcionals, de la vall de la Tet a l’altiplà ceretà. Al llarg del trajecte passareu per ponts i túnels sorprenents com el de Sejourné i Gisclard. A l’estiu, el vagó descobert farà les delícies dels més menuts.

Situades al municipi de Toès i Entrevalls, les gorges de Carançà són un important reclam turístic del Conflent. El sender, excavat a la roca, avança per una cornisa aèria seguint el riu Carançà. Per tal de facilitar-ne l’accés, el camí està equipat amb cordes, passarel·les, ponts i escales; sens dubte, una experiència que no us deixarà indiferents.

Si voleu allargar l’excursió podeu fer nit al refugi guardat del Ras de Carançà i l’endemà arribar fins a Núria a través de l’espectacular circ homònim. S'ho val!

Al peu del Carlit, la muntanya més alta de la Cerdanya, trobem una desena d’estanys d’origen glacial. Calçar-se les botes és la millor opció per descobrir aquesta bella zona lacustre del Pirineu. Després de l’esforç, les aigües cristal·lines esdevindran el millor bàlsam per als nostres peus i per desempallegar-se de la calor.

La porta d’entrada a aquest paratge és l’embassament de la Bullosa, on es troba el refugi homònim. A l'estiu l'accés és restringit als vehicles, i un autobús enllaça l'aparcament del pla de Barrés amb la presa de dalt.

Mirar cara a cara un rostre de fa 450.000 anys és una experiència que no us podeu perdre. El 1971, després de set anys d’excavacions a la cova de l’Aragó, l’equip del professor Henry de Lumley va descobrir un crani humà d’'Homo erectus'. L’anomenarien l’home de Talteüll, i, des de llavors, s’hi han realitzat excavacions que han portat a la descoberta de nous fòssils humans.

El conjunt de les recerques desenvolupades a la cova de l’Aragó ens ofereixen un món fascinant que podreu descobrir visitant el Museu de l’Home de Talteüll.

Penjat a 700 metres d’alçada sobre una estreta punta rocosa com un niu d’ocell, trobem l’imponent castell de Querbús. Després de la caiguda de Montsegur en mans de les croades, molts heretges van refugiar-se en aquest castell, convertint-se en un dels últims reductes càtars. Val la pena enfilar-se fins a la prodigiosa torre poligonal, d’on surt un corredor que du fins a un torricó suspès sobre el penya-segat, per copsar l’essència d’aquells a qui se’ls coneixia amb el nom de 'bons homes'. La llegenda dels càtars segueix ben viva.

Considerat el primer gran cim dels Pirineus, el Canigó (2.784 m) s’alça sobre la plana de la Tet i Perpinyà. És una senya d’identitat per als catalans, com ho demostra la flama del Canigó, que cada 23 de juny davalla el pic 'màgic' per encendre milers de fogueres d’arreu dels Països Catalans. Personatges il·lustres com Guifré el Pilós (va néixer a l’ombra d’aquest massís) i Jacint Verdaguer, amb el seu poema 'Canigó', formen part de la història d’una de les muntanyes més simbòliques per als catalans.

Les dues principals vies d’accés són des del refugi de Cortalets, al seu vessant nord, i des de l’escarpada xemeneia, al vessant sud.

El maig de 1905, Matisse i Dérain descobreixen Cotlliure. D’aquesta confluència neix un dels estils pictòrics més breus i intensos del segle XX, el fauvisme. Els colors i la llum que desprèn la vila de Cotlliure esdevindran la principal font d’inspiració d’ambdós artistes. El laberint de carrers acolorits, les barques reposant sobre la platja de còdols o l’antic far de pedra reconvertit en campanar formen part d’un extraordinari museu a l’aire lliure a l’altura de les millors obres pictòriques de Matisse i Dérain.

Fundada el 1939 per Elisabeth Eidenbenz, la Maternitat d’Elna s’ha convertit en els darrers anys en visita obligada per a tothom qui vol conèixer de primera mà un testimoni punyent de la nostra història recent. Hi van néixer uns 600 nadons, fills de refugiades de la Guerra Civil internades en camps de refugiats propers a Elna, que la mateixa Elisabeth Eidenbenz anava a cercar.

El 2013, després d'una reforma que el va convertir en un espai museístic, el castell d'en Bardou, més conegut com la Materintat d'Elna, va obrir les portes per homenatjar la tasca que la infermera suïssa va dur a terme en temps de la contesa. Assumpta Montellà, el 2006, amb el llibre 'La Maternitat d’Elna. Bressol dels exiliats', va recuperar de l’oblit aquesta colpidora història.

Cérvols, senglars, cabres salvatges, isards, muflons, llops, marmotes, cervatons, bisons, rens, daines i óssos us estan esperant al Parc dels Animals dels Angles. Situat al peu de les pistes del Pla de Mir, a 1.800 metres d’altitud, aquest espai natural acull una dotzena d’espècies d’animals pròpies del Pirineu, en estat de semillibertat.

Per descobrir-les podeu recórrer el circuit llarg (3,5 quilòmetres), senyalitzat amb marques grogues, o bé el més curt (d’1,5 quilòmetres), marcat amb senyals vermells. El parc també disposa de cinc zones de pícnic, amb taules i bancs. Obre tot l’any.