Escapada al Conflent en autocaravana

Pujar al Tren Groc, sentir-se cavaller a les muralles i al poble de Vilafranca de Conflent,  seguir els passos de l’abat Oliba a Sant Miquel de Cuixà i perdre’s pels carrerons d’Eus. Això és el que hem descobert al Conflent amb la casa a sobre.

“Aquests dies serem com un cargol”, diu en Roc quan el recollim divendres a l’escola per començar l’aventura de recórrer el Conflent en autocaravana. Feia mesos que esperava aquest moment i pel seu aniversari li vam regalar fer una escapada. No sabem d’on li ve la dèria, però fins i tot va aconseguir que el nom més votat a l’escola per anomenar la seva classe fos ‘Les autocaravanes’, així que ja us podeu imaginar el grau d’emoció que l’acompanya.

Un càmping amb vistes al Canigó

Tenim dues hores i mitja fins a destí. Així que avui només ens marquem l’objectiu de familiaritzar-nos amb la màquina. Aquesta primera nit la passarem a un càmping de Vernet, una delícia enmig de les muntanyes. Hi arribem a quarts de nou del vespre, així que sopem un pa amb tomàquet ràpid i a dormir, tot i que ens costa més del que ens pensàvem. Normal, encara que tenim un llit de 2×2 per a tots quatre, dormir sobre quatre rodes és una aventura de les grans per a en Roc i la Tanit. 

El Tren Groc

Amb les lleganyes als ulls i amb uns croissants per esmorzar en ruta, el primer dia volem destinar-lo a pujar al Tren Groc. És un dels nostres grans plans pendents, ja que, fa dos anys, quan vam venir a la zona, no vam poder-hi pujar perquè estava en manteniment. Avui sí: fem el trajecte des de Vilafranca de Conflent fins a Montlluís i travessem el famós viaducte Séjourné i el pont Gisclard. La Tanit repeteix el “piii piii” cada vegada que el tren xiula i en Roc diu que vol veure la cabina del maquinista. 

Montlluís fortificat

A Montlluís ens hem d’abrigar: es nota que en poc més d’una hora hem passat de 500 a 1.500 metres d’altitud. Fem una passejada pel poble i per les muralles de la fortalesa de Vauban, patrimoni de la UNESCO, i busquem un racó arrecerat per dinar de pícnic. Arriba l’hora de tornar i, ara sí, podem pujar a la cabina del maquinista! Un dia rodó que acabem amb un sopar a la fresca a la taula de fora de l’autocaravana. 

Vilafranca de Conflent i les muralles

Avui dedicarem el dia a Vilafranca de Conflent. Comencem recorrent les seves muralles. També obra de Vauban, protegeixen la vila des del segle XVII. Resseguim els seus passadissos i entrem a les seves garites per espiar què hi ha a fora. “Atenció, venen enemics”, diu en Roc, com si fos un cavaller de l’edat mitjana, assenyalant uns turistes que passegen. En canvi, a la Tanit li crida més l’atenció com un gat travessa una teulada. 

Per dinar, agafem l’autocaravana i ens allunyem una mica del bullici de Vilafranca per menjar uns macarrons entre natura i agafar forces per visitar les coves de Canaletes. Si una cosa ens està agradant de l’autocaravana és la llibertat que ens dona per poder-nos plantar en un moment en un entorn natural per poder dinar.

Les coves de Canaletes

Un cop a les coves, ens sorprèn que en Roc recordi la visita de fa dos anys. Es capfica a trobar estalagmites i estalactites que s’hagin unit i vol anar al final del recorregut per veure l’espectacle de música i llums que ressalta les formacions rocoses. A la Tanit també és el que li agrada més: va a la motxilla portabebès i no para de ballar. 

Sant Miquel de Cuixà

El tercer dia d’escapada canviem els cavallers pels monjos per descobrir l’abadia de Sant Miquel de Cuixà. Considerat un dels monestirs més poderosos entre els segles X i XII, també es considera el bressol de la llengua catalana. En Roc s’ha quedat amb ganes de pujar al campanar que encara es manté en peu, dels dos que hi va haver, i la Tanit s’ha entretingut buscant els animals de les columnes del claustre.

Eus i altres pobles amb encant

Abans de començar la tornada a casa, agafem menjar per emportar i dinem amb vistes a Eus, que té el títol de ser un dels pobles més bonics de França. “Eus? Quin nom més estrany”, diu en Roc. “Com l’heus aquí una vegada dels contes?”, es pregunta. Sigui com sigui, amb la visita a aquest poble de postal, la història d’aquesta primera escapada amb autocaravana en família comença a arribar al seu final. 

Comencem el camí de tornada a casa i passem per Marquixanes, un nucli que no ostenta el títol de ‘poble més bonic de França’, però que és encantador. Per la zona, també hi ha Évol (que sí que és a la llista de pobles més bonics), Vernet o Prada de Conflent, la capital. Nosaltres, ens ho apuntem per a la següent aventura per la zona. Repetirem, segur!