Jacint Verdaguer explicava que “un caçaire d’óssos m’acaba de contar que al cim de Canigó hi ha una anella de ferro on Noè estacà la barca, al baixar de nive ll l’aigua del diluvi”. El Canigó era el mont Ararat de les nostres muntanyes; o si més no l’Ararat que teníem més a l’abast. No és pas estrany que al seu mestral, a la serra de Madres, hi hagi els estanys de Noedes. Segons conten, són els estanys de Noè; vestigis del diluvi universal, que calia beneir regularment
El Canigó, el bressol del gran poema
Pugem amb Verdaguer a un símbol de la història i la natura
