7 propostes de tardor al Pirineu i les Terres de Lleida

A 1.380 metres d’altitud, el Querforadat té el privilegi de disposar de les millors vistes del vessant nord de la serra de Cadí, un paisatge que a la tardor combina les tonalitats lluents dels boscos de l’entorn amb el teló de fons de les neus primerenques. Des de qualsevol racó de vila la panoràmica és espectacular, amb els contraforts de la muntanya pràcticament a l’abast de la mà i el mateix poble embolicat per una acolorida vegetació on els verds, els ocres i els vermells formen part de l’escenari natural. De la seva antiga fortalesa de segle XI només resten alguns vestigis enfilats en un turonet situat a l’entrada del poble, des del qual la vista de l’entorn s’amplia notablement.

El Querforadat és, a més a més, un bon punt de partida per a les excursions que recorren indrets claus del Parc Natural del Cadí-Moixeró, com els pobles d’Estana, Cava o Ansovell, i paratges emblemàtics com Prat de Cadí, la canal Baridana o el santuari de Bastanist.

En aquesta ruta gaudireu dels paisatges de la comarca a través dels camps d’oliveres, que a la tardor estan carregats de fruits. A més, podreu visitar les cooperatives, molins i museus oleícoles de la zona. Al llarg de la ruta es pot conèixer el Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya, que programa exposicions i tallers per als visitants, així com el Museu de l’Oli de Catalunya, amb la maquinària original del molí fundat el 1920, tots dos a la Granadella.

La ruta ens condueix després a Arbeca, on no cal perdre’s el molí d’oli de l’Argilés i la Cooperativa del Camp de l’Arbequina, obra de Cèsar Martinell. Finalment la Ruta de l’Oli ens porta a la Pobla de Cérvoles i l’interessant Ecomuseu de l’Oli, així com a la seva cooperativa, on es pot veure com s’elabora l’oli de la DOP les Garrigues de manera tradicional.

L’itinerari pel Batlliu de Sort (antic territori sota jurisdicció d’un batlle) volta tota la solana enllaçant pobles penjats del vessant solell de la vall, com Olp, Pujalt, Enviny i Bressui, exemples de sostenibilitat i adaptació al medi. El recorregut parteix de la zona alta de Sort i ens porta per antics camins de ferradura, on anirem veient tota mena de construccions de pedra seca, des de forns de calç a corrals i refugis de pastors, i sobretot murs de totes les mides i alçades, en un autèntic compendi d’aquest tipus de construccions tradicionals declarades Patrimoni de la Humanitat. Es tracta d’un espai que ha sabut conservar tota la biodiversitat que ha poblat aquestes terres des de temps immemorials, i que avui és aprofitat per vinyaters, com el celler Batlliu de Sort, per produir vins seguint els mètodes de l’agricultura ecològica.

Cap a les acaballes del segle X, la vall del Sió feia de frontera entre els comtats cristians i les terres d’Al-Àndalus. Una vegada reconquerida als sarraïns, a mitjan segle XI, la riba del riu Sió va veure la proliferació de castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Així, aquest afluent del Segre es va convertir en un espai de frontera, a més d’una àrea de comunicació social, cultural i econòmica. Avui, la Ruta dels Castells del Sió de la Segarra discorre seguint el curs del riu i les línies defensives medievals, tot oferint al visitant una visió històrica i monumental dels castells de frontera que s’hi van construir.

Es tracta d’un recorregut planer que s’endinsa pels paisatges de secà propis de la Segarra, visitant castells que encara conserven tota la seva magnificència, com els de Montfalcó Murallat, Florejacs, el castell de les Sitges, Concabella, el castell de les Pallargues o el de Montcortès, molts dels quals obren les seves portes als visitants.

Imaginem la vall de Boí fa més de mil anys. Colles de picapedrers i mestres constructors provinents de la terra d’Oc i de la Llombardia recorrien la zona per construir, enmig del no-res, les esglésies més belles del nostre país. Sense aquella solitud, però amb la placidesa que avui ofereix una època no estrictament turística, la tardor és ideal per descobrir els pobles i les esglésies romàniques de la vall de Boí.

D’entre aquestes, l’església de Sant Climent de Taüll s’ha convertit en una icona del paisatge nostrat. Aquest temps de serenor us permetrà descobrir cada detall, com les restes de decoració pictòrica de la façana nord del campanar; o el Crist en Majestat a l’interior del temple, que amb la mà dreta beneeix, però que amb les celles enarcades, té la severitat d’un déu implacable. La projecció del videomapatge permet descobrir com eren els frescs originals de Sant Climent l’any 1123, quan van ser creats, i entendre la tècnica pictòrica i les diferents representacions iconogràfiques.

La tranquil·la ciutat de Balaguer canvia l’aspecte cada dissabte per esdevenir un mercat que bull, tal vegada el més important de la Catalunya interior, amb més de vuit-cents anys d’història, des que Pere el Catòlic, l’any 1211, va donar drets als balaguerins per celebrar-lo.

D’un temps ençà també inclou el Mercat de la Terra, que promociona l’economia local, artesanal i ecològica. L’escenari el proporciona la plaça del Mercadal i el primer tram del passeig de l’Estació. En arribar la tardor, aquí apareixen les parades de bolets, fruites i verdures de temporada, que se sumen a les de complements de la llar, roba, maquinària, eines… de tota la vida, i així fins a prop de cent cinquanta punts de venda. Ja ho sabeu, la cita és tots els dissabtes de l’any en el marc incomparable que ofereix Balaguer i la plaça porticada més gran del país.

Al Pla d’Urgell podeu gaudir d’un paisatge agrícola en què abunden els arbres fruiters, especialment pomers. Amb la collita ben avançada, és un bon moment per passejar per la plana, on podreu gaudir de l’espectacle dels arbres arrenglerats de forma quasi marcial, que s’estenen més enllà del que la vista pot albirar. Gairebé totes les rutes pel pla tenen un element en comú, l’aigua, ja sigui l’entramat de séquies i canals que travessen aquest territori a l’ombra d’arbredes esponeroses i entremig de conreus; o bé, la joia biològica de la comarca: l’estany d’Ivars i Vila-sana, la llacuna interior més gran de Catalunya, un oasi al bell mig de la plana d’Urgell.L’estany ofereix una combinació de paisatge lacustre i estepari on es poden observar un elevat nombre d’espècies gràcies al camí que l’envolta i als observatoris i mirador instal·lats.