5 postals de tardor al Pirineu

Amb 3.143 metres d’altitud, la Pica d’Estats és el cim més alt del Pirineu català i l’emblema d’aquest parc natural de gairebé 80.000 hectàrees on s’amaguen alguns dels prats, boscos, rius i pobles més espectaculars i autèntics de Catalunya. Destaca pels seus paisatges envoltats d’impressionants muntanyes i per ser la casa d’animals tan emblemàtics com el gall fer, el trencalòs o l’os bru. A la tardor us recomanem passejar pels plans de Boavi i els boscos de Sant Joan de l’Erm, i visitar les bordes de Noarre, l’ermita de Sant Pere del Brugal, el poble d’Àrreu o la Casa de l’Os Bru a Isil.

Al poble de Bausén (Val d’Aran) us espera una de les excursions més belles dels Pirineus: la volta del bosc de Carlac. Seguint la senyalització, heu de pujar les escales en direcció a l’església de Sant Pèir. Deixeu enrere el cementiri del poble, les últimes cases, l’ermita de Sant Ròc, el til·ler centenari d’on penja un gronxador, i arribareu a un petit tancat de pedra rodejat de roures. Després endinseu-vos a la fageda boirosa i humida de dalt del poble. De troncs de faigs centenaris, amb una musculatura de lluitadors de sumo, en neixen branques contorsionistes on descobrim colzes, cicatrius, banyes, crostes, genolls, celles, arrugues, aixelles... Troncs d’escorça llisa i grisenca que la boira i el fred han cobert de molsa.

A la vall del riu Duran, a la Cerdanya, el bosc de Meranges s’estén fins a una altitud de 2.300 metres. El pi negre exerceix un domini absolut en aquesta àrea forestal, formant masses de vegetació molt denses des dels 1.600 metres d’altitud i fins als 2.000 metres, on comença a clarejar. És una zona rica en producció de bolets, especialment de ceps, motiu pel qual ja té fama entre els més boletaires.

També podeu aprofitar per visitar el poble de Meranges, ubicat en un entorn natural privilegiat. Aquesta petita localitat ha sabut mantenir l’arquitectura tradicional cerdana, conservant el seu aspecte rústic de muntanya. A més, el patrimoni cultural de Meranges us ofereix propostes interessants, com la visita a l’església romànica de Sant Sadurní, la capella de Sant Antoni, les restes d’un molí vell o el Museu de l’Esclop.

Al límit septentrional de la Val d’Aran, ja acariciant el país germà occità, hi ha el municipi de Canejan, amb una de les valls menys explorades de l’Aran, la Val de Toran, amb paisatges de fagedes, avetoses i prats d’alta muntanya que a la tardor s’omplen de colors.

Al principi d’endinsar-se pel costerut camí que remunta la vall, us trobareu amb un ambient feréstec i ombrívol, que a poc a poc s’eixampla per gaudir d’un paisatge esquitxat de boscos tocats pel sol i prats d’alta muntanya que es troben entre els millors paratges aranesos. Al fons de la vall, cap a llevant i a la dreta del riu, treu el cap Sant Joan de Toran, un pintoresc poble de cases de pedra molt cuidades i un petit santuari dedicat a Sant Joan Baptista. Un lloc recòndit que ofereix espectaculars vistes de tota la vall i una curiosa sensació de pau i de serenitat.

Després de conduir per una carretera plena de revolts, albirareu la silueta de Josa de Cadí, un petit nucli de cases aplegades al voltant de l’església de Santa Maria i Sant Bernabé, situada al cim d’un turó. Sens dubte, gaudireu d’un espai natural ple d’encant.

Deixeu el cotxe a l’entrada del poble per dirigir-vos a la plaça principal i a l’església, dels segles XVII i XVIII. Diuen que aquest va ser el lloc des d’on el senyor Ramon de Josa acollia els càtars després que creuessin el Cadí. Des d’aquest punt, a més, hi ha una vista espectacular del Cadinell, la muntanya que hi ha al davant, i del Cadí. Si voleu fer una petita excursió de deu minuts, aneu fins a l’església romànica de Santa Maria, amb el petit cementiri al costat.