Punt d'inflexió

Un estiu més, el turisme al nostre país és notícia. Però tot i els rècords de visitants que faran d’aquesta una temporada històrica per al sector, en el balanç no podrà obviar-se que alguna cosa ha començat a canviar en la percepció que la ciutadania té d’aquesta activitat econòmica. En l’horitzó més immediat, diverses mobilitzacions actuaran com a termòmetre del rebuig que les externalitats negatives de la sobrefreqüentació turística provoquen en els veïns de les poblacions més massificades: aquest dissabte 6 de juliol a Barcelona, el 13 de juliol a Alacant i el 21 de juliol a Palma.

Amb el denominador comú de “posar límits al turisme”, aquestes manifestacions estan convocades per plataformes àmplies que mostren la transversalitat (sindicats i associacions veïnals, organitzacions ecologistes i entitats culturals, etc.) d’un malestar que creix. I és que, si bé l’última enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat revela una valoració majoritàriament positiva de l’activitat turística a Catalunya (un 75% dels enquestats són partidaris de continuar fomentant-la), prop de la meitat (un 46%) també pensen que la seva comarca està arribant al límit de la capacitat d’absorció de turistes. Entre els temes que més amoïnen, hi ha l’accés a l’habitatge —una qüestió especialment dramàtica a les Balears—, la contaminació de creuers i avions, l’ocupació de l’espai públic o la gestió de recursos escassos com l’aigua. En tots els casos, el turisme hi té un impacte directe, i ha arribat l’hora de treballar activament per un canvi de model del sector, que per força ha de comportar regulacions en les àrees més tensionades i un decreixement de les modalitats que aporten menys valor. Però que, sobretot, ha de comptar amb els territoris i les comunitats locals a l’hora de definir els termes en què aquesta activitat econòmica pot desenvolupar-se.

Sembla que les administracions es mouen, com ho demostra el procés d’implementació del Compromís Nacional per un Turisme Responsable al Principat; o, més recentment, l’anunci de mesures per a la pacificació dels centres històrics i contra la proliferació dels allotjaments turístics dels ajuntaments de Barcelona i Palma, els actuals equips de govern dels quals (del PSC i del PP, respectivament) no eren fa ben poc gens partidaris d’impulsar limitacions a l’activitat. Ni que sigui per interessos inconfessables, per primer cop les patronals hoteleres comparteixen la diagnosi que en algunes destinacions ens trobem a prop del sostre de turistificació. I malgrat que queda molt camí per recórrer, ateses les circumstàncies, volem fer palès que el nostre compromís envers el canvi de model és més ferm que mai.

Avui, com fa quatre anys, moment en què vam llançar el Manifest Descobrir per un turisme al servei del país de la mà d’una part substancial del sector de casa nostra (confederacions de turisme rural, associacions de guies, món acadèmic, entitats conservacionistes, empreses enogastroturístiques...), estem convençuts que el futur passa pel diàleg amb el conjunt de la societat, i creiem que les claus de volta als reptes plantejats han d’articular-se a partir dels eixos de sostenibilitat social i ambiental, proximitat, qualitat i ordenació que exigeix el context d’emergència climàtica en què ens trobem.

En aquest sentit, finalment, valorem les mobilitzacions ciutadanes com una expressió cívica i democràtica necessària per afrontar el debat amb garanties d’èxit. Parlar de turisme és parlar d’infraestructures i d’habitatge, de residus i de mobilitat, de condicions laborals i de contaminació, de pagesia, de cultura i d’inclusió. No hi ha varetes màgiques ni sortides fàcils, sinó escenaris complexos que només podrem desentrellar si tothom esdevé part de les solucions amb empatia i generositat.