7 esglésies romàniques que val la pena conèixer a Andorra

A Canillo, a la vall de la Valira d’Orient, tenim Sant Joan de Caselles, que s’aixeca en un promontori al peu del camí ral que puja cap al port d’Envalira. Té un campanar exempt, de tres pisos, amb finestres geminades amb bandes llombardes al segon i al tercer. Hi ha dos porxos: un a la façana nord i un altre a la de ponent. Durant els treballs de restauració es va trobar un excepcional Crist en majestat en estuc envoltat de pintures al fresc amb la representació de la crucifixió, flanquejat pels legionaris Longí i Estefató, en una escena presidida pel sol i la lluna.

De Sant Romà de les Bons, a la parròquia d’Encamp, en sabem la data en què el bisbe Bernat Roger d’Urgell la va consa¬grar: l’any 1164. És un temple de petites dimensions, amb campanar de cadireta i un porxo que en protegeix l’accés. Hi ha vestigis de frescos romànics i gòtics, i la reproducció dels que avui són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Al costat hi ha les restes de la Torre dels Moros, un casal fortificat, probablement del segle XVI, un moment de gran inesta¬bilitat a Andorra. L’església parroquial, Santa Eulàlia d’Encamp, que ha estat molt modificada, conserva el campanar llombard més esvelt d’Andorra, de 23 metres d’alçària.

A la vall de la Valira del Nord, a la parròquia d’Ordino, l’església de Sant Martí de la Cortinada va ser construïda entre els segles XI i XII. Una intensa reforma en època moderna va alterar-ne la planta original i va canviar-ne l’orien¬tació. D’aquest primer edifici romànic, se’n conserven el campanar, de dos pisos, i el presbiteri, juntament amb l’absis, que està decorat amb un complex pro¬grama iconogràfic, potser el més espectacular d’An¬dorra. Els frescos, que han estat datats cap a la fi del segle XII, representen sant Martí, sant Brici i altres figures, com ara un arquer, un músic de viola i ani¬mals fantàstics. També hi apareixen dos misteriosos personatges amb nom propi: Guillem Guifré i Arnalsu, que han estat objecte d’interpre¬tacions controvertides. A l’església hi ha altres joies: una preciosa reixa de forja i uns bancs amb respatller mòbil que permetien fer-hi reunions de poble.

Santa Coloma és l’església més característica del país. La nau és del segle IX, amb el presbiteri emmarcat per un arc triomfal en ferradura i un absis quadrat. L’element romànic és el campanar cilíndric, aixecat cap al 1175. Té divuit metres d’alçària, quatre pisos amb finestres bessones i arcuacions llombardes, i encara s’hi perceben restes de pintura geomètrica. L’església és famosa pels frescos, pintats entre el 1150 i el 1170 pel Mestre de Santa Coloma. Una part va ser venuda a un banquer belga el 1933. Confiscats pels nazis i dipositats al Museu Estatal de Berlín, el Govern andorrà els va adquirir el 2007 als hereus del legítim propietari, el baró Cassel van Doorn. Les pintures s’han instal·lat en un equipament museístic singular, l’Espai Columba, davant mateix de l’església. Un altre fragment, Sant Silvestre, és a un museu de Massachusetts, i un Sant Gregori ha desaparegut del mapa de la diàspora artística andorrana. El conjunt complet de les pintures es pot veure a l’església gràcies a un videomapatge espectacular que ens mostra com van ser en tota la seva esplendor.

Més avall, a la parròquia de la Massana, a Pal, hi ha l’església de Sant Climent, que —a diferència d’altres esglésies andorranes— està integrada en el nucli urbà. Modificada en època moderna, conserva íntegre el campanar, de tres pisos, amb finestres geminades —que són úniques a Andorra i en la tradició romànica catalana— al tercer. Si voleu veure més frescos del Mestre de Santa Coloma i sou a la Massana, apropeu-vos a Sant Cristòfol d’Anyós. Tot i que els frescos medievals que decoraven l’absis van ser arrencats i venuts a l’antiquari Bardolet als anys trenta —i no se sap on són—, encara queden frescos gòtics i barrocs, entre els quals destaca una excel·lent representació del sant titular de l’església, el gegant Cristòfol.

A la parròquia de les Escaldes i Engordany, instal·lada a l’extrem d’un altiplà i prop d’un preciós estany, en un excel·lent mirador sobre la vall central i la seva ferotge urbanització, hi ha l’església de Sant Miquel d’Engolasters, de la qual es van extreure un conjunt de frescos del Mestre de Santa Coloma que avui també són al MNAC de Barcelona. S’hi pot veure, tanmateix, una fidel reproducció d’aquestes pintures. El campanar de Sant Miquel és visible des de tota la vall.

Finalment, la més meridional de les parròquies andorranes, Sant Julià de Lòria, té dues esglésies molt especials al llogaret de Nagol. Ens centrem en la de Sant Serni, que conserva els frescos in situ més antics i de factura més arcaica de tot el Principat, de la segona meitat del segle XI. Hi destaca la presència d’un àngel amb barba que contempla la representació d’un Agnus Dei. Si aneu al llogaret, però, no deixeu de visitar la minúscula església de Sant Martí, encastada a la roca sobre un espadat vertiginós que domina la vall.