8 ermites petites i encantadores que heu de conèixer

Des de romàniques i visigodes a rupestres o neoclàssiques

Text:
Cecília Lorenzo
26 de gener de 2023
Guardar a favorits

N’hi ha de romàniques, visigodes, rupestres o neoclàssiques, però totes són petites i en la majoria dels casos estan allunyades de les poblacions i per arribar-hi s’ha de fer una petita excursió. Us en descobrim algunes de les més sorprenents

Ermita de l'Abellera de Prades, un edifici del 1570.

Ermita de l'Abellera de Prades, un edifici del 1570.  FOTO: Òscar Rodbag

1

Ermita de l’Abellera (Prades)

Prop de la vila de Prades trobareu aquesta singular ermita, incrustada en una roca d’una cinglera, aprofitant una cova que havia servit d’aixopluc. Es tracta d’un temple de l’any 1570 al qual podreu arribar fent una caminada d’una hora i mitja des de Prades, a través d’una ruta senyalitzada, o bé en cotxe per la carretera en direcció a la Febró. Tot just quan acaben les cases de Prades, cal agafar un desviament a mà esquerra. Des de l’església es té una bonica vista de la vall del Brugent i del poble de Capafonts al final.

Santa Maria de Cóll

Santa Maria de Cóll  FOTO: Wikimedia Commons

2

Ermites de Cóll i Cardet (Vall de Boí)

Per visitar les ermites romàniques menys conegudes i freqüentades de la vall de Boí i així gaudir del silenci original d’aquests temples, us animem a apropar-vos a aquest parell de temples. A Cóll es pot visitar l’ermita de l’Assumpció de Cóll, una petita construcció situada a l’extrem del poble, envoltada d’un paisatge de muntanya encisador. En sorprèn, sobretot, la senzillesa, però, si hom s’hi atansa, es poden veure els detalls com la decoració escultòrica dels arcs i la portada, amb un doble joc de columnes i capitells esculpits. Més a prop de Barruera, al poble de Cardet, hi ha Santa Maria de Cardet. Aquí la peculiaritat rau en la forma del campanar, que no és de torre sinó de paret, i la cripta s’adapta perfectament a la muntanya.

Ermita de Santa Caterina

Ermita de Santa Caterina  FOTO: Wikimedia Commons

3

Ermita de Santa Caterina (Torroella de Montgrí)

Aquesta petita ermita va inspirar Víctor Català a l’hora d’escriure ‘Solitud’. Està situada al fons de la vall de Santa Caterina, als peus del castell de Montgrí. Des de la fortificació, un sender local porta a l’altra banda de la muntanya, on hi ha l’ermita. Va ser fundada a finals del segle XIV per tres frares vinguts de Montserrat i es va convertir en centre de devoció popular durant els segles XVII i XVIII, coincidint amb una època de fam, guerra i pesta.

Ermita de Sant Elm, l'inici de la Costa Brava

Ermita de Sant Elm, l'inici de la Costa Brava FOTO: Wikimedia Commons/ Enzo

4

Ermita de Sant Elm (Sant Feliu de Guíxols)

Hi ha diverses versions sobre l’origen de la denominació ‘Costa Brava’. Una d’elles n’atribueix el bateig a l’escriptor Ferran Agulló, a qui se li va acudir aquest nom mentre contemplava el litoral des del mirador de l’ermita de Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols. Està emplaçada en un turó que s’aixeca a l’extrem sud de la badia. L’edifici sorprèn per la seva senzillesa. És blanc i de línies arquitectòniques rectes, amb detalls de pedra a les cantonades. La construcció actual és del 1723.

Portalada de Santa Eugènia de Saga

Portalada de Santa Eugènia de Saga FOTO: Wikimedia Commons / Àngel M. Felicísimo

5

Santa Eugènia de Saga (Ger)

Entre els pobles de Ger i Bolvir, a la Cerdanya, hi ha el poble de Saga, on podeu visitar una petita joia romànica: l’ermita de Santa Eugènia, romànica, del segle XI. Té un portal format per dos arcs que surten de les seves columnes amb capitells decorats. El campanar d’espadanya està construït amb pedres i maons. A prop d’aquesta església podeu apropar-vos a visitar-ne d’altres, com la de Sant Climent de Gréixer, la de Santa Coloma de Ger, la de Sant Pere d’Olopte i la de Sant Policarp de Cortàs.

Façana modernista de l'ermita de la Trinitat

Façana modernista de l'ermita de la Trinitat  FOTO: Wikimedia Commons

6

Ermita de la Trinitat (Sitges)

Descobriu aquest racó idíl·lic i molt mediterrani situat al Parc Natural del Garraf. Al costat de la capella (pintada de color blau i blanc) hi ha un bonic mirador que permet contemplar una meravellosa vista marina de les costes del Garraf. S’hi pot arribar a peu des de Sitges (des de la urbanització La Llevantina) per camins de muntanya senyalitzats entre pins i margallons. L’ermita és del 1375. La façana de l’entrada està coberta de pedres i arcs d’estil modernista.

Façana de l'ermita de Sant Aniol d'Aguja

Façana de l'ermita de Sant Aniol d'Aguja FOTO: Wikimedia Commons/ Joan Llosas

7

Ermita de Sant Aniol d’Aguja (Montagut i Oix)

Necessiteu un parell d’hores d’excursió per arribar a la petita ermita de Sant Aniol d’Aguja, a la Garrotxa. Des de Sadernes cal que us aproximeu fins a l’aparcament que hi ha a prop del pont de Sant Valentí per iniciar el trajecte a peu des d’aquest punt. El trajecte transcorre entre un frondós bosc acompanyat constantment per la remor de les aigües, el cabal de les quals s’ha de creuar en diverses ocasions saltant entre les pedres o posant els peus en remull. Al costat de la petita ermita s’aixequen les restes de l’antic refugi. Des de Sant Aniol val la pena arribar al salt del Brull, per gaudir d’una de les caigudes d’aigua més espectaculars de Catalunya.

La Pertusa, una de les ermites penjades d'Àger

La Pertusa, una de les ermites penjades d'Àger FOTO: Getty Imatges

8

Ermites penjades d’Àger

A la vall d’Àger es poden trobar fins a una dotzena d’ermites, algunes d’elles situades en llocs espectaculars, com l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, situada a dalt d’un penya-segat sobre el pantà de Canelles, a prop de Corçà, a l’inici del camí del congost de Mont-rebei. Una altra església impressionant, sobretot per la seva situació, és la de la Mare de Déu de Pedra, penjada en un cingle a 1.065 metres d’altitud, sobre la plana d’Àger. Altres ermites que val la pena visitar són les de la Santíssima Trinitat, a prop de la Règola; la de Sant Pere Màrtir, a prop d’Agulló; la de Sant Pere de Millà, a Millà; la de Santa Elena, entre Àger i Agulló, i la de Sant Jaume de Cas.