7 passejades per enamorar-nos del barri Vell de Girona

Creuar el més conegut dels quatre rius gironins és un exercici imprescindible per trepitjar el barri Vell. Us proposem deixar el vehicle en algun dels aparcaments de la part nova i passar pel pont de Pedra. Començar per aquí l’itinerari us permetrà agafar un plànol de la ciutat abans d’iniciar la passejada, perquè just al costat (un cop travessat el pont en direcció a la rambla de la Llibertat) hi ha el Punt d’Informació. Per la rambla de la Llibertat, a banda de contemplar les voltes, segur que us distraieu amb el munt d’establiments que s’hi han instal·lat. El vial és ple de botigues i petites terrasses on podeu prendre alguna cosa o esmorzar. Uns passos més i us plantareu al pont de Ferro, des d’on es contempla una de les imatges més conegudes de Girona (sí, sí, la que surt a totes les postals de la ciutat): les cases de l’Onyar.

En un recorregut per la Catalunya jueva medieval, Girona és un indret importantíssim, ja que té un dels barris jueus més ben conservats d’Europa. Als carrers estrets i humits del call, les pedres parlen dels més de cinc-cents anys en què hi va viure una comunitat jueva de més de tres-cents habitants. El barri el formaven el conjunt de carrers que avui són a la vora de la catedral i conserven el traçat original, on sempre (molt més entre setmana) es respira un ambient místic força especial. Des del pont de Pedra caldrà anar cap a les Voltes d’en Rosés i després de passar per les pintoresques places de l’Oli i del Correu Vell, seguir el traçat del carrer de la Força. Abans i ara, aquest vial és l’artèria principal del call, al voltant del qual s’articulen desenes de carrers estrets on antigament treballaven artesans i comerciants. Caminant pel carrer de la Força us creuareu amb dos dels carrers més macos del barri: el de Sant Llorenç i el de Cúndaro (en aquest darrer es van filmar algunes escenes de la pel·lícula ‘El Perfum’). També des del carrer de la Força podreu accedir al Centre Bonastruç Sa Porta, que allotja el Museu dels Jueus, amb una impressionant col·lecció de làpides jueves i una exposició sobre els jueus a Catalunya.

Passant pel portal de Sobresportes i continuant pel carrer del Rei Martí l’Humà, arribareu al carrer de Galligants. A prop hi ha el Pou Rodó, on s’ubiquen uns quants locals interessants. Aquesta part de la ciutat (també coneguda com ‘el Xino’) ha estat rehabilitada i constitueix un espai agradable on es pot fer una passejada. De seguida arribareu a la capella romànica de Sant Nicolau. Al davant hi ha Sant Pere de Galligants, un dels conjunts arquitectònics romànics més importants de Catalunya. És del segle XII i val molt la pena entrar-hi per veure l’església, que conté el Museu Arqueològic de Girona. Guardeu una estona per passejar pel que considerem un dels espais més especials del barri Vell: el claustre de Galligants. Fixeu-vos en cada un dels capitells, amb formes vegetals o animals, i especialment amb un de ben curiós, en què apareix una sirena habitual i una sirena mascle. Tracteu de diferenciar-los.

L’itinerari continua per la plaça dels Jurats travessant el riu Galligants (que no té una gota d’aigua) i segueix pel carrer de Ferran el Catòlic, que us portarà directament als Banys Àrabs, els quals, malgrat el nom, són una obra cristianoromana del segle XII amb influències morisques. Si seguiu per aquest carrer, de seguida topareu amb la catedral. Si hi entreu, no escatimeu temps per gaudir, en primer lloc, de l’espaiosa nau (segons Saramago, l’univers de pedra més gran del món), i després, de tota la resta. Els vitralls, les capelles, la cadira de Carlemany —diuen que si una parella s’hi asseu, tindrà fills—, el retaule de l’altar major, i els sarcòfags de Ramon Berenguer i la comtessa Ermessenda. I per acabar: el Museu Capitular de la Catedral (on es mostren el ‘Beatus de Liébana’ i el ‘Tapís de la Creació’) i el claustre romànic, des d’on es veu perfectament el campanar de Carlemany, amb els contraforts, i, si mireu amunt, la famosa bruixa de Girona, protagonista d’una llegenda en què es converteix en pedra.

Pel carrer del Bisbe Cartanyà i el carrer dels Alemanys arribareu als Jardins d’Alemanys, on hi ha una entrada al passeig de la Muralla. Es tracta d’un bonic recorregut panoràmic que permet vorejar part de la ciutat pel traçat de la muralla, a una alçada que assegura bones vistes i tranquil·litat. En diferents moments de la passejada (d’uns 15 minuts) veureu el monestir de Galligants, l’església de Sant Feliu, la catedral, la universitat i un munt de teulades i carrerons a vista d’ocell. Podeu baixar a l’altura de la universitat per anar seguint cap al riu per la plaça de Sant Domènec i la Pujada de Sant Domènec, que, desobeint el seu nom, recomanem fer de baixada. De seguida sereu de nou a la plaça de l’Oli, des d’on és fàcil tornar al punt de partida, a la vora de l’Onyar.