Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus marquen el final de la primavera i l’inici de l’estiu a través de les falles. Una colla de persones baixen amb troncs encesos de les muntanyes fins al centre del poble, on els esperen la resta d’habitants, i encenen una gran foguera. És una festivitat reconeguda en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO des del 2015, celebrada a diversos municipis catalans. Tot i que aquest any es farà en petit format, només per als veïns, per no sobrepassar l’aforament i respectar les mesures de seguretat, hem volgut fer un recull de les falles més màgiques dels Pirineus catalans.
Les falles més màgiques dels Pirineus catalans
Foc, tradició i festa per donar la benvinguda a l’estiu
15
de juny
de
2021
Fallaires i pubilles en processó fins a l’església per fer una ofrena a la marededéu de Ribera
1
Les primeres de l’any
Pobla de Segur (Pallars Jussà)
Les Falles de la Mare de Déu de Ribera (Pobla de Segur) són unes de les primeres falles de l’any i les que donen la benvinguda a aquesta tradició tan arrelada als Pirineus. Els fallaires pugen a la muntanya de Santa Magdalena amb les falles d’avellaner i pi sec, les fustes més utilitzades pels pobles de Ribagorça per construir les falles. Mentrestant, les pubilles es preparen amb el tradicional vestit de catalana per trobar-se amb les famílies al Molí de l’Oli. Quan es comença a fer de nit, les pubilles i la resta del poble baixen fins al peu de la muntanya a esperar els fallaires. Quan és ben fosc, els fallaires baixen —no corren, ja que les seves falles són més altes que a la resta dels municipis i pesen molt—, i es troben amb les pubilles. Tots junts pugen en processó fins a l’església per fer una ofrena a la marededéu de Ribera.
Les restes de la foguera de les falles de Casós i Vilaller
2
Unes falles amb forma peculiar
Casós i Vilaller (Alta Ribagorça)
Les falles de Vilaller són destacables per la seva estructura peculiar, formada per tres taulons triangulars units amb un filferro i farcits amb trossos de fusta i teia (resina). Un cop el sol s’amaga, els taulons són traslladats pel camí de Casós fins al Faro, foguera on s’encenen les falles i s’inicia la baixada. Un cop és fosc, s’arboren les falles i els fallers comencen a baixar la muntanya fins a arribar a la gran foguera del poble, preparada i encesa pels habitants.
Baixada de falles des del faro fins al poble
3
Les més antigues del Pirineu… i les més noves
Alàs i Cerc (Alt Urgell)
Alàs i Cerc s’incorpora al calendari de la baixada de les falles aquest any. Per tant, l’Alt Urgell recuperarà una tradició mil·lenària perduda des de fa molt de temps. L’historiador Carles Gascón va descobrir l’any passat que a Alàs i Cerc la celebració data de l’any 1543, cosa que la converteix en la població més antiga documentada al Pirineu català que celebra el solstici d’estiu amb la tradicional baixada de falles. Reservada per als veïns de la localitat anirà a càrrec d’una cinquantena de persones, totes empadronades al municipi i amb representació de cadascun dels nuclis de població. El recorregut serà visible tant des d’Alàs com des de diversos indrets de la plana de l’Urgellet, incloent-hi la Seu.
Baixada dels fallers d’Isil en forma de ziga-zaga
4
La serp d’Isil
Isil (Pallars Sobirà)
Abans de caure la nit, el grup de fallaires d’Isil agafa les seves falles de pi de metre i mig i fa camí fins al Faro, colcat al cim de la muntanya. Allà esperen al senyal: l’encesa de la Falla Major, que es troba plantada al poble. Quan arriba la foscor de la nit de Sant Joan, s’encén per donar llum verda als fallers que esperen a dalt la muntanya. És el tret de sortida per iniciar el descens en forma de ziga-zaga, com una gran serp de foc que es pot observar des de qualsevol punt d’Isil. Un cop al poble, van fins a la Falla Major, on llencen totes les falles i es crea així una gran foguera.
Jove saltant per sobre del Taro encès
5
La crema aranesa
Crema deth Taro i Crema deth Haro (Vall d'Aran)
Tot i la semblança en el nom, i fins i tot la coincidència de la data, són dues falles diferents que es duen a terme als municipis d’Arties i Les, tots dos a la Vall d’Aran. La Crema deth Haro consisteix a talar un tronc d’avet d’uns 12 metres d’alt i plantar-lo al mig de la plaça de Les. El tronc, a part de la seva espectacular alçària, és obert per la part superior amb uns tascons de fusta i seguidament encès. L’alta escultura cala un foc impressionant digne de veure. A la Crema deth Taro, la festa comença igual: un grup de persones busca l’avet més gran del bosc, el tala i el planta fora del municipi d’Arties. En aquest moment, el tronc passa a anomenar-se Taro. La vigília de Sant Joan, se li cala foc, se’l beneeix i és arrossegat per tot el poble fins a la casa de l’alcalde. Durant el trajecte, els més joves salten per sobre del tronc encès al ritme de música aranesa.
La flama lluminosa de les falles de Barruera
6
Foc, tradició i molta llum
Barruera (Alta Ribagorça)
Les falles de Barruera són especialment lluminoses. La fusta triada per cremar la nit del 29 de juny és el pi, i en especial aquells que contenen la teia, una formació natural de resina que es crea dins del pi quan aquest mor, però les arrels segueixen vives. La fusta de l’arbre s’esquerda i s’omple de resina per cicatritzar, i un cop se solidifica es converteix en l’anomenada teia. Aquesta defensa natural és la que fa que les flames i la llum siguin més fortes. Com mana la tradició, la colla del poble baixarà per les muntanyes creant una filera de llum fins a arribar a la plaça Major de Barruera, on s’espera la resta del poble amb una gran foguera encesa.
Fallers al voltant de la Falla Major de Llesp
7
Adéu i fins l’any que ve!
Llesp (Alta Ribagorça)
Llesp és el municipi que posa fi a les tradicionals festes de les falles del Pirineu. Dalt de la muntanya, els fallaires esperen al Faro amb les seves falles l’arribada de la foscor per baixar corrents al poble i retrobar-se amb les fadrines. Una hora de baixada que és acompanyada per les campanes de l’església que piquen i repiquen anunciant que els fallaires s’apropen. Un cop al poble, i envoltats per fadrines i habitants, van cap a l’església. Al cementiri fan tres creus per recordar els antics fallaires, demanar sort i conjurar els mals esperits. Finalment, arriben a la plaça Major on s’espera la gran foguera i dipositen les seves falles. Per donar un cop d’ull al calendari de les baixades de falles dels Pirineus, es pot visitar la pàgina web de Patrimoni Cultural de la Generalitat o la web Ara Lleida.